2023

La Tosca. Núm. 821. Desembre de 2023

"Afrontar l'emergència climàtica és i serà el repte més important de les nostres vides a nivell planetari", adverteix un article d'opinió d'aquest número de LA TOSCA. La presentació de la Cooperativa Moianès Sostenible és una iniciativa ben interessant, perquè afavorirà la creació de comunitats energètiques a la comarca. Entre moltes decisions, algunes d'escala planetària i per part d'organismes internacionals i dels estats, és important que hi hagi gent sensibilitzada que emprengui iniciatives a escala local. Estem en situació d'emergència, tant en la lluita contra la secada com per a desaccelerar el canvi climàtic, i els canvis individuals i col·lectius són urgents. Davant aquestes transformacions, al Moianès també es genera debat, amb campanyes per intentar evitar que els projectes de les energies renovables continuïn monopolitzats per grans grups energètics i suposin una merma del sòl agrícola disponible.

Entre moltes aportacions, en aquest nímero conflueixen altres notícies enfocades a la transformació del futur immediat, com el cas del ramader moianès que, davant la multiplicació de tràmits administratius, s'ha declarat insubmís i, coincidint amb altres iniciatives per a dir prou a l'excés de burocràcia, ha aconseguit en poques setmanes reunir-se amb el conseller de la Generalitat responsable per buscar-hi solucions. Són mostres de la voluntat de compromís i de persistència en el territori, desenvolupant activitats tradicionals però amb eines i enfocaments renovats. Altres articles, situats en l'actualitat, il·luminen trajectòries de molts anys de compromís amb la comunitat, com la de Mn. Josep Ruaix, en aquest cas a Calders, o la de Mn. Jaume Soler, que, nascut i vivint a Castellcir, ha tingut una trajectòria de quaranta anys a l'Argentina, amb la concatenació de tres dictadures militars en els anys setanta.

També en els anys setanta, l'artista Eudald Font Cleries va venir a viure a Moià, procedent de Mollet del Vallès, on s'avia amarat del llenguatge artístic de Joan Abelló. En l'entrevista descobrim una biografia influïda per la guerra civil i la postguerra i una trajectòria expressiva que no ha renunciat a evolucionar, a experimentar. La seva activitat en el món de l'art és interessant, també, perquè, a més dels recursos expressius, dona compte de la capacitat dels artistes d'influir en el poder i en l'espectador.

Aquest número també parla de les Brigades Internacionals a Moià durant la darrera guerra civil. Llavors la comarca de la Terra Alta va patir la batalla més cruenta, la de l'Ebre. I la seva capital, Gandesa, és citada precisament perquè Moià podria tenir abans de trenta anys les seves mateixes temperatures, en una previsió que comportarà modificacions en el paisatge. Esperonem a lluitar per buscar alternatives que ens permetin continuar parlant de l'altiplà del Moianès, pel que fa a la vegetació i les temperatures, en lloc d'una extensió de la Terra Alta.

2023

La Tosca. Núm. 820. Octubre-Novembre de 2023

Produeix satisfacció, a l'equip de LA TOSCA, la visió global dels articles a punt d'entrar a la imptremta a l'hora del tancament de cada número. En una revista no professional, la disponibilitat dels col·laboradors és clau per a fer un seguiment de l'actualitat i generar reflexió. El conjunt de les aportacions pot resultar en barreja, equilibri o contrast de gustos i opinions. En aquest número s'hi combinen la crònica associativa i festiva de les acaballes d'estiu amb notícies esportives i polítiques d'abast local i comarcal, juntament amb propostes i el pensament de moianesencs amb uns itineraris acadèmics i professionals que potser podríem aprofitar millor. Entre les notícies hi figuren decisions inajornables a prendre, personalment i local, derivades del canvi climàtic.

Podreu conèixer l'itinerari d'una noia i un noi de Castellterçol que han assolit aquest estiu el campionat juvenil del món de trail, gràcies a la professionalitat i perseverança de l'Escola de Trail del Moianès, així com la cloenda del 50è aniversari del Moto Club Moianès, amb la vista tan posada en el futur com en el passat, amb propostes per al Circuit Verd vinculades a les energies renovables.

En l'aspecte polític destaca la repercussió de la gestió del pàrquing en superfície de Moià, en què una sentència obliga l'ajuntament, provisionalment, a indemnitzar el propietari del solar. També hi ha plantejaments sobre serveis que venen del passat, com el gimnás, que també ha comportat el pagament d'una indemnització per part del municipi. Per a aviat, a l'antiga fàbrica Comadran hi ha prevista una inversió molt quantiosa; en contrast, la informació que es coneix del projecte és inversament proporcional a la inversió, en un espai en què la participació de la societat civil hauria de ser important.

A la carretera de Calders a Manresa, pròximament i probablement, es podrà veure el primer parc solar fotovoltaic del Moianès, amb dos parcs més en tramitació, un a Moià i l'altre a Calders. A l'interior podreu llegir els arguments de la plataforma que s'ha constituït i mobilitzat per aturar aquestes construccions. En una situació d'emergència com la que vivim, no és fàcil convèncer sectors majoritaris de la societat. L'administració pública local -ajuntaments afectats i Consell Comarcal- ha optat per un posicionament de perfil baix. Precisament, dos articles molt ben documentats ens parlen d'energia: << ens cal certament una transició energètica... Però ens cal només això o quelcol més?>> I amb citacions de Margalef com ara <<Els ecòlegs i els ecologistes sensibilitzen la gent i augmenten la seva capacitat de reacció. [...] si la gent se n'adona, es poden evitar catàstrofes. L'ecologia pot fer aquesta tasca i falsar (cal esperar-ho) les seves pròpies prediccions...>> Aquests arguments contrasten amb la necessitat de buscar energies alternatives en una situació d'emergència, de la qual sembla més fàcil parlar que actuar conseqüentment.

2023

La Tosca. Núm. 819. Setembre de 2023

La Festa Major a Moià s'ha caracteritzat per una programació àmplia i plural. L'assistència als concerts ha estat elevada, i la participació en les activitats, molt abundant. Cal destacar també un grau de civisme considerable, si ens atenim a les intervencions dels serveis policials i sanitaris o a l'impacte en l'espai públic..
En el moment de l'any en què es concentra més població, a Moià hi conflueix molta gent jove amb ganes de festa i de no deixar perdre cap nit, però també persones grans, nadons i malalts, amb necessitat de repòs i ganes de tranquil·litat. Conciliar del tot aquests requisits i desitjos és impossible: la festa major ha estat molt ben valorada, però segur que serà útil una avaluació interna per a fer encara més compatibles interessos dispars.

L'edició d'enguany ha suposat també un test d'estrès per al Parc Municipal de Moià, declarat, l'any 2022, Bé Cultural d'Interès Local pels seus valors històrics com a jardí. Hi ha prou experiència de programar actuacions massives al parc, amb el Musical o el Mercat de la Prehistòria, però no hi havia precedents de tantes nits consecutives de festa, amb aforaments de 2.500 persones en el concert de The Tyets o de 1.900 amb Doctor Prats. A jutjar per l'aspecte, la vegetació del recinte ha patit més per la calorada que per l'acció humana.

Aquests concerts multitudinaris són un aspecte del protagonisme que ha tingut la música aquest estiu, també en la programació del 40è Festival Viñas per part de Joventuts Musicals. El dobre retorn del reconegut pianista i compositor Albert Guinovats, que durant la temporada estival va actual en el Carnegie Jall de Nova York, i que a Moià oferí un concert i alhora presidí la Festa de l'Arbre Fruiter, o bé la proposta de la Coral Cantiga i la Cobla Sant Jordi als jardins de Can Viñas l'endemà d'actuar al Festival Grec de Barcelona, constitueixen exemples d'excel·lència i popularitat.

Però si podem encara remarcar més fets de l'escenari musical estiuenc ens decantaríem per l'Espai Musical de Moià, objecte de reconeixement en la Festa de l'Arbre i un dels impulsors del qual, Dani Vallejo, entrevistem en aquest número. Enguany també la Cabra d'Or s'ha restaurat i renovat, i any rere any el nombre d'intèrprets i la qualitat musical de la festa s'incrementa. Comprovar la qualitat interpretativa de persones molt joves en les festes de carrer constitueix una gran satisfacció. L'Espai Musical, constituït com a cooperativa, compta amb 160 socis i és una realitat que ha permès de remuntar, en part, el tancament de l'Escola de Música fa més de deu anys. Apostar per la qualitat de la interpretació musical de base, amb vocació social, és fonamental per al desplegament de polítiques culturals locals.

2023

La Tosca. Núm. 818. Agost de 2023

Escrivim aquest editorial poc després de fer-se públics els resultats electorals del 23 de juliol. Com destaquem en el titular de la revista, aquest escrutini obre un escenari complex, de desenllaç incert i que no fa descartar una repetició de les eleccions o canvis a l'alcaldia de Barcelona per a negociar suports. El fet és, però, que la majoria absoluta de PP i Vox que algunes enquestes pronosticaven no s'ha complert - la publicació de sondejos s'ha convertit més en una eina de propaganda que d'anàlisi -. El pacte dels dos partits de dretes suposava entrar en territori desconegut, ja que a les portes de casa, al País Valencià i a les Illes Balears, i fruit dels pactes PP-Vox, hi ha actuacions explícites per a minorar la nostra cultura i llengua, l'educació pública i el replantejament de molts drets socials conquerits amb esforç. Fa anys que les democràcies occidentals estan en risc, i potser cal reflexionar si les crides a l'abstenció són la millor eina per consolidar-les.
Al Moianès ha guanyat, per poc marge, ERC, seguit pel PSC, on s'ha concentrat bona part del vot útil contra el bloc de dretes. Si l'any 2019 tres de cada quatre vots van anar a partits independentistes, aquesta vegada només ha estat un de cada dos. En alguns municipis de la comarca el partit guanyador ha coincidit amb el partit de l'alcalde o l'alcaldessa.

Curiosament, a Castellterçol el PSC ha estat la llista més votada i, en contrast, la candidatura que va presentar-se per aquestes sigles a les darreres eleccions municipals no va obtenir representació. Els partits de dretes han obtingut una mitjana, al Moianès, del 10% dels vots, que a Sant Quirze Safaja gairebé és del doble.

De la política, doncs, no ens en podem desentendre. En aquest mateix número es presenta el cartipàs municipal de Moià i els reptes que haurà d'assumir el Consell Comarcal, que té per primera vegada una dona com a presidenta. La revista va farcida també d'activitats culturals, com la campanya d'excavacions a les Toixoneres, la celebració de la universitat d'Estiu, l'entrevista a una botiga de discos de Moià o l'embranzida que el Festival Ex Abrupto ha experimentat, així com una jornada sobre els inicis de l'objecció de consciència a Castellterçol.

LA TOSCA, finalment, inclou articles explicant el nou rumb d'una feta centenària com la de l'Arbre Fruiter, l'evolució d'un segle de la Festa Major de Moià o festes més recents, integrades ha en la nostra tradició, com la Cabra d'Or. Les festes majors del Moianès seran una oportunitat per a valorar la situació política i segur que també per a parlar d'una canícula que sembla instal·lada de forma permanent entre nosaltres. Des d'una bona ombra, doncs, gaudiu de les festes estiuenques!

2023

La Tosca. Núm. 817. Juny-juliol de 2023

Llegim aquesta TOSCA amb els nous ajuntaments acabats de constituir. A la revista hi ha una valoració i descripció dels resultats a cada municipi de la comarca del Moianès i, en algun cas, de la campanya, de l'escrutini i de l'agenda que es vol prioritzar per als quatre anys vinents.
Com s'informava en el número anterior, força candidats de diferents pobles havien posat el focus en reptes d'escala comarcal, com aconseguir interconnectar les xarxes d'aigua de cada municipi i alhora connectar-se amb la xarxa del Ter-Llobregat. Les pluges de maig i juny no han fet pas capgirar una situació que ja és crítica i que fa quatre anys ningú no havia posat mai sobre la taula. Com es pot comprovar a l'interior de la revista, la secada que es viu a Catalunya, i concretament al Moianès, ha tingut impacte en la premsa internacional.

Les pròximes setmanes també veurem com afecten la circulació i el paisatge les obres de remodelació de la carretera C-59, que finalment ja han començat. La millora d'aquest eix viari era una reclamació des de feia anys.

Entre els continguts d'aquest número, destaquem l'aspecte cultural, amb aportacions des de l'àmbit teatral, del museu, de la biblioteca, del Festival Viñas, o amb una entrevista a una editora de textos clàssics que ens permet de copsar el nombre de persones que intervenen en el procés d'edició.

En aquest àmbit cultural, també es presenta un primer tast del festival Ex Abrupto, que enguany amplia el seu territori d'actuació a la Biblitoeca, la plaça Major i Les Faixes 2, amb un projecte que agafa com a motiu l'episodi més tràgic de la història del Moià modern i contemporani, la guerra dels carlins. Cal destacar-hi la col·laboració pionera del festival amb Els Avets, per tal de fer-lo més inclusiu, amb la participació activa de la comunitat i també per tal d'aconseguir fer més comprensius els textos artístics.

Els Avets participen també en aquest número amb un article escrit amb lectura fàcil, una manera de crear documents més entenedors, amb una tipografia més visible, un redactat més comprensible i, sovint, acompanyat de pictogrames. Des del 2018 no poden ser privades del dret de vot les persones amb discapacitat; tanmateix, els obstacles que es troben són encara importants.

Els resultat de les eleccions a Moià han estat contundents, amb un programa d'inversions a curt termini que inclou l'ampliació de l'oferta d'equipaments culturals. Definir-los concretament constituirà, sens dubte, un altre dels reptes que l'ajuntament assumirà.

2023

La Tosca. Núm. 816. Maig de 2023

En aquest número de LA TOSCA trobareu entrevistes a persones que, amb les seves aportacions i maneres de fer, contribueixen a enriquir la vida col·lectiva del Moianès. Hi ha articles d'opinió que ens fan reflexionar sobre les formes i l'evolució dels comiats finals a les persones conegudes i estimades, com també sobre què significa prestar atenció, què implica seleccionar materials usats, etc. Del conjunt de continguts que hem triat, per a l'editorial, atesa la seva flagrant actualitat i transcendència, la renovació dels consistoris del Moianès, ja que aquest número arribarà, si tot va bé, poc abans de les eleccions municipals, a les quals cal invitar tothom a participar.
El nostre butlletí presenta valoracions de la legislatura que ara acaba en tots els municipis del Moianès, així com diàlegs amb els candidats que encapçalen les candidatures. És una manera assossegada de conèixer quines han estat les tribulacions i quins són els reptes i els objectius de cada grup, amb distintes visions d'allò que cal prioritzar a cada municipi. La relació dels temes que configuren els diferents programes ens fa adonar de la gravetat de la secada, així de com és d'important la millora de l'abastament d'aigua i una gestió eficient d'aquest element bàsic. Les persones que encapçalen les llistes fan referència sovint a l'àmbit comarcal per al tractament i solució de temes locals, com les escombraries o la interconnexió de la xarxa d'aigua de beure. Vuit anys després de l'aprovació de la comarca del Moianès, hi ha polítics que demanen accelerar el ritme i ambició del Consell Comarcal, que pot esdevenir, a mig termini, un bon referent per a la veïna comarca del Lluçanès, a qui felicitem per haver aconseguit la seva constitució per part del Parlament de Catalunya.
En dos pobles, Castellcir i l'Estany, el dia de les eleccions no tindrà gaire repercussió, perquè s'hi presenta una sola llista. També ha estat una sorpresa l'abscència de la llista que, a Monistrol de Calders, ha manat els darrers quatre anys. A Collsuspina, finalment, saben segur que tindran alcaldessa per primera vegada, perquè són dones les qui encapçalen les dues llistes.
Els candidats, recollint l'opinió dels veïns i dels membres dels seus equips, argumenten i defensen els seus punts de vista, les prioritats i els models de desenvolupament. Estranyament, a Moià, les eleccions també es caracteritzen per la presentació d'una candidatura que abjura els drets personals i llibertats col·lectives aconseguits amb l'esforç i el sacrifici dels qui han precedit. La seva presentació pública, el diumenge de Rams, va comportar una presència policial mai vista a la nostra vila. Hem contactat amb la candidatura per conèixer quines propostes té per a Moià. La resposta amb persona interposada, ha consistit en valoracions polítiques d'àmbit no local. En lloc d'alimentar la confrontació i la polèmica -que potser els nodreix- hem optat per no contribuir a la difusió d'una ideologia que suposa una amenaça per a la democràcia.

2023

La Tosca. Núm. 815. Març-Abril de 2023

La TOSCA que teniu a les mans va entrar a impremta la setmana de la celebració del Dia de la Dona. Enguany la hornada ha estat especialment reivindicativa, amb el rerefons de la polèmica reforma de la llei del "només sí és sí" a Madrid. Per primera vegada, la Generalitat s'ha dotat d'una Conselleria d'Igualtat i Feminismes. Hi ha consciència i decisió institucional sobre la necessitat d'avançar en la paritat de sexes, però això contrasta amb la realitat social, en què els delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual i les denúncies per agressions d'aquest tipus s'han incrementat els darrers anys. 
El camí a recórrer per a la igualtat efectiva és llarg i d'aquí la necessitat de prendre decisions. Només cal resseguir el nomenclàtor dels carrers de Moià. Dels pocs noms dedicats a dones, només un és dedicat a una vindulada amb Moià: la mestra Maria Cuffí, que va exercir a l'Escola Nacional de 1951 a 1970. I ara que s'atansen les eleccions municipals, cal tenir present que la nostra població no ha tingut mai, encara, una alcaldessa.
Casualment, en el conjunt d'articles signats nominalment en aquesta TOSCA, la composició és gairebé paritària. Ens informen que, per primera vegada, el contrapàs curt dels Tres Tombs ha estat ballat per dones. Una entrevista a una altra dona ens atansa a la destacada trajectòria professional d'una moianesa en el camp de la psiquiatria infantil i juvenil. Al llarg de la vida, comenta la metgessa, un 25% de les persones patiran símptomes d'algun transtorn mental, com ara un quadre d'ansietat o un quadre depressiu. Una de cada quatre persones significa que gairebé 1.500 moianesos o 3.250 moianesencs passarem en algun moment per aquest tràngol. I són un conjunt de malalties que continuen encara estigmatitzades i que, malgrat els progressos en el tractament i en la farmacologia, no poden presentar resultats tan espectaculars com en altres afeccions, com els infarts de miocardi o cerebrals, el càncer, etc.
La conversa amb un artista molt vinculat a Moià, que va aparèixer en els mitjans per haver creat una escultura col·lectiva a França amb 35.000 espelmes, ens parla de l'art com d'una eina de transformació social. I de la importància de la vinculació que els humans establim amb el territori i el paisatge "emocional". L'artista reivindica el dret a poder gaudir del paisatge que ens envolta. Un d'aquests llocs privilegiats és el nostre parc municipal, que, declarat Bé Cultural d'Interès Local, serà objecte de millores un cop obtingudes subvencions quantioses. Permetrà la millora d'un entorn, al cor de la vila, on podrem socialitzar-nos i reforçar així el nostre equilibri i la nostra salut emocional.

2023

La Tosca. Núm. 814. Gener de 2023

Mobilitat accessible

L’any 2023 arrenca a Moià amb un nou equipament estratègic, el pàrquing del CAP. El CAP s’havia inaugurat fa onze anys, en el moment àlgid de la crisi financera. Durant molt de temps es va témer que l’ensulsiada econòmica de l’ajuntament comportés la pèrdua de titularitat de l’aparcament. No ha estat així, i ens n’hem de felicitar. El seu cost acumulat, comptant les inversions i despeses de lloguers d’espais alternatius per a aparcar, depassa els 6 milions d’euros —una xifra que s’aproxima al pressupost total de l’ajuntament l’any 2021—. Fent-ho rodó, cada plaça d’aparcament ha costat uns 40.000 euros. Són uns imports a recordar, quan la societat qüestiona les inversions o les despeses culturals i socials, en un poble que no disposa ni d’una sala d’exposicions amb estàndards homologables, com esmenta un creatiu doblement guardonat en una entrevista a l’interior de la revista.
Pocs pobles de la mida de Moià disposen d’un aparcament soterrat d’aquestes dimensions. És una oportunitat per a aplicar, i actualitzar, el Pla de Mobilitat, redactat fa cinc anys. Pacificar el trànsit al centre del poble, minvar el protagonisme del vehicle privat, incrementar la seguretat dels vianants, recuperar la visibilitat de façanes i aparadors, entorpida sovint per cotxes aparcats, repercutirà en un Moià amb millor qualitat de vida. Com va passar amb la recollida selectiva, el repte és ara la sensibilització social, el canvi d’hàbits. Donem suport, des d’aquesta capçalera, a impulsar un consell o taula de mobilitat, perquè amb la participació i la complicitat social és més fàcil de trencar inèrcies molt instaurades.
En mobilitat interurbana és imminent l’inici de les obres a la C-59, defensada per la Plataforma C-59 Segura amb una actitud constructiva i aportant suggeriments i propostes per a fer la carretera més segura. 10.800 vehicles diaris, una via estreta i amb revolts tancats, més la incidència del senglar han convertit la C-59 en un punt negre de la mobilitat. És una altra notícia positiva per a encetar el 2023.
Comencem aquest any, també, donant compte de les festes de Nadal, que s’han celebrat sense cap mena de restricció. Els carrers s’han omplert per la cavalcada de Reis, el quinto ha estat multitudinari i les entrades als Pastorets es van exhaurir. El pessebre vivent d’Oló ha estat un fenomen comarcal que, amb entrada de pagament, ha aconseguit 1.500 visitants.
Fa un any aquesta revista donava compte de l’inici del centenari del Club Esportiu Moià. A les portes de Nadal, la celebració ha conclòs amb la presentació d’un llibre que aprofundeix en la història del club, i amb una documentació gràfica on es poden identificar més de 2.100 persones que han passat pel club. La monografia constitueix la millor forma de reblar el centenari.

2022

La Tosca. Núm. 813. Desembre de 2022

La Tosca, Premi Regió 7 de Comunicació

El divendres 18 de novembre, Marc Marcè, director de Regió 7, entregava a Jaume Clarà, president de l’Associació Cultural Modilianum –entitat editora de LA TOSCA–, el Premi Lacetània dedicat a la Comunicació en una gala celebrada a la Sala Jordi Fàbregas de l’Espai Cultural de la Fàbrica Vella de Sallent. El Premi Regió 7 de Comunicació va dirigit a iniciatives informatives en qualsevol mitjà de comunicació social de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, el Solsonès, la Cerdanya, l’Alt Urgell i el Baix Llobregat Nord. La distinció a LA TOSCA és «un reconeixement a una trajectòria de 75 anys de dedicació al Moianès» i de la qual es remarca que «des del 2012 és editada per l’entitat Modilianum, que n’ha garantit la continuïtat i ha ampliat tant el seu cos de col·laboradors com la seva projecció social, amb un contingut plenament local i comarcal.»

Els Premis Lacetània estan coordinats per Òmnium Cultural Bages-Moianès. En les dues hores que va durar la gala, la comarca del Moianès es va esmentar més de quinze vegades, davant d’una audiència que excedia les 300 persones.

La celebració del 75è aniversari d’aquesta capçalera, doncs, no podia tenir un millor colofó. Com va dir Jaume Clarà en recollir el premi, la trajectòria de LA TOSCA ha estat possible gràcies a diferents equips redactors de la revista, de tres generacions diferents. Des del Consell de Redacció volem compartir aquest premi amb totes les persones col·laboradores de la revista, els subscriptors, així com amb les empreses i institucions que s’hi anuncien. Tot aquest conjunt heu fet possible que LA TOSCA hagi pogut transcórrer aquests 75, i ens empeny a continuar.

La sala Jordi Fàbregas de l’Espai Cultural de la Fàbrica Vella de Sallent té un aforament de 500 persones. És versàtil, amb una caixa escènica de 131 m². Amb vares elèctriques i motoritzades, disposa d’un equipament tècnic de so, llum i vídeo que va permetre gaudir d’un espectacle amb uns estàndards professionals. Sallent és un municipi de 6.717 habitants. Era la primera vegada que els Premis Lacetània de les Arts i la Cultura s’entregaven fora de Manresa i es va anunciar que el proper any s’entregaran de nou a Manresa, però que el 2024 es vol tornar a celebrar en un municipi diferent. A l’interior de la revista s’informa de noves inversions milionàries per part de l’Ajuntament de Moià, amb la possibilitat que es materialitzi un ajut per a Les Faixes a inicis d’any. Potser, doncs, es pot pensar en la possibilitat que d’aquí a dos anys el Moianès tingui la capacitat d’acollir aquests premis, i constitueixin una oportunitat per a projectar la creativitat, amb una mostra de les Arts i la Cultura.

La Tosca. Núm. 812. Octubre-Novembre de 2022

Del dia d’avui a l’aniversari

Escrivim aquest editorial amb l’impacte de la remodelació del Govern de la Generalitat. Gemma Ubasart ha estat nomenada consellera de Justícia, Drets i Memòria: és néta de Sebastià Ubasart, primer alcalde de la represa democràtica a Moià. LA TOSCA la va entrevistar l’any 2015, quan era secretària de Podem a Catalunya. La crisi de govern ha estat conseqüència de les contínues desavinences dels dos principals partits independentistes, i a les portes d’un hivern (molt) complex, per la crisi derivada de la guerra d’Ucraïna amb tota la repercussió energètica. Precisament publiquem un article sobre les energies renovables a Catalunya, gens còmode de llegir. I és que Catalunya és a la cua d’Europa —i també de l’Estat espanyol— en producció d’energies eòlica i fotovoltaica, un factor estratègic per al futur immediat i per al qual el Govern de Catalunya té competències. La sacralització del paisatge ha evitat posar en l’arena política, amb totes les seves conseqüències, aquest tema. El mateix succeeix amb la necessitat de modificar, urgentment, la gestió dels boscos: aquest estiu han cremat cases senceres molt a prop de la nostra comarca, i la tardor i l’hivern són el moment de prevenir els incendis, i més al Moianès, amb un 80% de superfície forestal.Escrivim aquest editorial amb l’impacte de la remodelació del Govern de la Generalitat. Gemma Ubasart ha estat nomenada consellera de Justícia, Drets i Memòria: és néta de Sebastià Ubasart, primer alcalde de la represa democràtica a Moià. LA TOSCA la va entrevistar l’any 2015, quan era secretària de Podem a Catalunya. La crisi de govern ha estat conseqüència de les contínues desavinences dels dos principals partits independentistes, i a les portes d’un hivern (molt) complex, per la crisi derivada de la guerra d’Ucraïna amb tota la repercussió energètica. Precisament publiquem un article sobre les energies renovables a Catalunya, gens còmode de llegir. I és que Catalunya és a la cua d’Europa —i també de l’Estat espanyol— en producció d’energies eòlica i fotovoltaica, un factor estratègic per al futur immediat i per al qual el Govern de Catalunya té competències. La sacralització del paisatge ha evitat posar en l’arena política, amb totes les seves conseqüències, aquest tema. El mateix succeeix amb la necessitat de modificar, urgentment, la gestió dels boscos: aquest estiu han cremat cases senceres molt a prop de la nostra comarca, i la tardor i l’hivern són el moment de prevenir els incendis, i més al Moianès, amb un 80% de superfície forestal.

La gestió del dia a dia permet d’assolir aniversaris. El primer que s’esmenta és el 40è aniversari de la Llar Els Avets, un exemple d’integració a Moià. Es parla també del 50è aniversari de les«24 hores de Moià», que impactà tant en l’esport com constituí un revulsiu en el Moià dels anys setanta, i dels aniversaris de Joventuts Musicals i Country Moià. Al centenari del Club Esportiu Moià dediquem la portada, després d’un dinar amb més de quatre-centes persones, d’haver programat exposicions i recuperat la memòria del club a les xarxes socials, i encara amb sorpreses pendents abans d’acabar l’any.

És motiu de reflexió l’entrevista a Joan Soler, de la primera promoció dels Mossos d’Esquadra i que ara s’ha jubilat. Rememora que en l’ingrés dels primer sergents «va haver-hi un acord polític entre tots els partits polítics (Convergència, PSUC...) per a tirar endavant la primera promoció de policia autonòmica i buscar un ampli ventall ideològic i territorial», que la seva carrera professional va incloure set anys amb el conseller Josep Laporte, «una persona educadíssima, vaig tenir molta sort, van ser uns anys molt bons». Un conseller a qui no va caldre ni fer-se de Convergència. Els acords polítics, les persones independents i «educadíssimes» fa temps que no formen part del paisatge de la política catalana. La trajectòria acaba a Presidència, pràcticament amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, quan «els nous venien amb instruccions de fer fora tots els qui havíem estat d’alguna manera en l’entorn del president Puigdemont». La trajectòria de Joan Soler és una metàfora de la història de la Catalunya recent.

La Tosca. Núm. 811. Setembre de 2022

Set de Festa Major

La crònica de la Festa Major de Moià deixa ben poc marge per a la interpretació. La festa ha estat un gran èxit. Moià s’ha omplert de gom a gom. Cal, per tant, felicitar l’ajuntament per l’organització. Hi havia ganes de sortir acumulades, d’anys, i també s’han pogut programar espectacles que ja ni recordàvem, com els diables de Castellterçol, que feia dotze anys que no venien al poble veí. Els números són contundents: 500 joves a la tirolina, 500 persones a l’espectacle de Quim Masferrer (l’aforament estava limitat a aquest nombre i tot venut de feia dies) i 1.800 entrades a Buhos, també amb tot l’aforament esgotat. A Castellterçol, abans de la Festa Major ja havien aconseguit 2.000 assistents al concert dels Catarres, amb el títol «Fem-la Grossa», en referència al premi guanyat per Cap d’Any.

Però la Festa Major no ha estat només resultat de les ganes de sortir, que hi són arreu, o de la capacitat financera de l’ajuntament. També s’ha actualitzat i modificat el format d’una festa tan nostrada com la de l’Arbre Fruiter: «l’escenari semblava un plató de televisió, havia desaparegut la taula presidencial (ja era hora!) i les butaques de color donaven frescor a l’ambient i una informalitat agraïda des de la platea», escriu l’autora de la crònica. Les intervencions, en format d’entrevista, van ser molt més properes, amb capacitat d’interessar segments de públic més amplis, generacionalment. També cal esmentar la temàtica del la persona escollida per presidir la festa, així com el col·lectiu seleccionat per fer el pregó, que van visualitzar el que podria ser un bon lema «Moià, obert, inclusiu i accessible».

La revista s’enceta, però, amb un tema (molt) preocupant, l’escassetat d’aigua. Hem tingut un agost en què s’han sentit trons gairebé cada tarda, però la pluja ha estat testimonial. Durant molts dies, un camió cisterna ha portat aigua als dipòsits de Castellterçol i Granera. Moià consumeix diàriament entre 2,5 i 2,8 milions de litres d’aigua, dels que només la meitat són per a ús domèstic. Les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua mostren que el consum d’aigua per habitant del Moianès és més elevat que el de les comarques que l’envolten, i el turisme (segones residències) no sembla un factor exclusiu de la comarca, per explicar-ho.

L’energia és també objecte d’un article d’aquest número de la revista. Els subministraments bàsics els hem donat molt temps per descomptats. Passades les festes, la carència o el preu de coses tan bàsiques com l’aigua, el gas i la llum deixaran com un tema marginal l’inici d’escola una setmana abans. I comencem el setembre amb una particularitat del Moianès: els ciutadans de Vic, Manresa o Igualada podran viatjar gratuïtament en transport públic en tren fins a final d’any, un avantatge que els moianesencs no podrem gaudir, perquè aquestes mesures per promocionar el transport públic no s’apliquen a l’autobús. Torna el curs, i ja tenim deures pendents.

La Tosca. Núm. 810. Juliol-Agost de 2022

75è aniversari de La Tosca

La nostra revista ha fet tres quarts de segle. Per commemorar-ho es pot veure aquests dies, a la sala d’exposicions del Casal, la mostra La Tosca, 75 anys en 75 imatges, que selecciona una fotografia per a cada any de la revista i que ressegueix gràficament la història de Moià.

L’abril de 1947, el primer número anava il·lustrat a la capçalera per dibuixos de l’ermita i de la riera de la Tosca i a les primeres dues línies es feia referència, en castellà, a que havien passat deu anys de «lluita per la normalitat» i per «reconstruir». No calia –pel silenci imposat− fer esment dels fets traumàtics dels que havia passat una dècada i que demanaven refer moltes coses, i no només físiques. La revista saludava als moianesos «de dins i de fora» i es mencionava explícitament als estiuejants. Es recuperava una publicació des d’on aportar criteri conservador al poble, ja que la Guerra Civil havia suposat la fi del Butlletí. Aquell primer número dedicava força espai a les activitats del Club Esportiu Moià, que ara celebra el centenari, i es feia esment a que el Diumenge de Rams s’havia inaugurat, de forma oficiosa, el camp d’esports. 

El Moià de postguerra era una població empobrida i estancada, que no arribava als 2.200 habitants. Encara en el primer número de la revista es recollia el «rumor» que l’ajuntament volia emprendre la reforma del carrer de Sant Antoni. En aquesta obra hi participaria l’arquitecte Cèsar Martinell, que havia tingut l’encàrrec d’intervenir en la malmesa església parroquial i de fer també un monument de desagravi a sant Sebastià, ja que l’església que li era dedicada havia estat destruïda durant la guerra.

En anys posteriors, LA TOSCA anirà testimoniant l’arribada d’inversions en la construcció de segones residències i fàbriques, que atrauran la immigració, aportant dinamisme i pluralitat a la societat moianesa.

El número de la revista que teniu a les mans és molt singular, perquè amb l’aportació de l’Ajuntament de Moià se n’ha pogut fer una tirada molt més elevada, que volem fer arribar al màxim de llars, per participar de la nostra satisfacció amb tots vosaltres. Si en aquella primera TOSCA la revista s’oferia a la població per a donar a conèixer i compartir opinions i iniciatives, i demanava el seu suport per a poder mantenir la continuïtat, ara també volem mostrar l’agraïment als nostres subscriptors i a tots els anunciants que permeteu mantenir amb relativa bona salut l’economia de la revista. Ens plau també participar-vos de les característiques principals de la Festa Major, en un ajuntament que disposa ara de marge de maniobra econòmic, que permet executar inversions necessàries des de feia temps, i permet que la creativitat de projectes com el festival Ex Abrupto s’hagin convertit en un referent. Esperem poder-vos saludar en l’exposició i compartir experiències i reptes de futur durant la Festa Major, que serà, ben segur, reeixida com feia anys no vèiem.

La Tosca. Núm. 809. Juny de 2022

Guerra a Europa i solidaritat

Aquesta editorial s’escriu quan ja s’han ultrapassat els cent dies de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. En tres mesos han modificat la seva política exterior països com Finlàndia, Suècia i Dinamarca, que veuen l’amenaça a tocar i s’estan alineant amb l’estratègia militar d’Europa. La guerra està comportant, també, la carestia i l’increment de preus dels cereals i de l’energia, entre d’altres.

La guerra és a les portes d’Europa i causa la destrucció de ciutats, molta mort i patiment, i l’èxode de milions de famílies: fugir, marxar, exiliar-se, són verbs que es tornen a conjugar en rigorós present, quan els voldríem en pretèrit. La guerra és tot allò oposat a la societat, a la vida en comú, als valors ètics, a projectes de futur compartits. És l’oposat a l’esperança i a la il·lusió. Enmig de la barbàrie, sortosament també es generen reaccions de solidaritat i de suport. El Moianès està acollint a moltes famílies d’Ucraïna, mares amb fills, majoritàriament. Podeu llegir el testimoni de les persones que les acullen a diferents pobles de la comarca, a Castellterçol, Castellcir, l’Estany i Moià. Persones i famílies que han hagut de canviar el seu ritme de vida i compartir recursos i espais d’intimitat fent lloc a casa a persones que són aquí, físicament, amb necessitats materials a les que cal donar resposta des del Moianès, però que tenen el cap i l’angoixa amb el que s’està patint a pocs milers de quilòmetres al nordest.

N’hi ha que tornaran de seguida que puguin, d’altres que no saben si podran refer la vida allà de nou, perquè han arrasat els seus pobles i alguna altra, potser, que mirarà de començar de nou aquí. La Galina, la Katerine, la Nika, la Tatiana o el Bohdan no veuran, molt probablement, els seus noms impresos a la revista. Altres prioritats tenen, ara mateix. Des de LA TOSCA els expressem la nostra compassió i la nostra empatia, així com ens reconforta felicitar les persones que els estan donant acollida.

Molts catalans també van haver d’exiliar-se, acabada la Guerra Civil. Alguns d’ells, després de periples en els camps d’internament francesos, van acabar deportats als camps d’extermini nazi, com en Joan Vilalta. L’Ajuntament de Moià ha iniciat els passos per fer-li un reconeixement oficial i permanent, amb la instal·lació d’un memorial on havia residit. És un homenatge que ja s’havia iniciat amb la publicació de les seves memòries per part de l’Associació Cultural Modilianum i amb la representació teatral d’aquestes memòries. Pels que el vam conèixer, mai no haguéssim pogut pensar que darrera la guixeta del Casal, quan compràvem entrades per al cinema o el teatre, una persona estava posant per escrit la memòria del genocidi. Ara, qui sap si a la botiga o al carrer, ens hem pogut creuar amb la Galina o la Katerine. Podem haver coincidit, físicament, però la intensitat de la seva angoixa fa que, malauradament per a elles, estiguem en realitats molt allunyades.

La Tosca. Núm. 808. Maig de 2022

Sant Jordi, patró

Hem viscut el primer Sant Jordi sense mascaretes ni restriccions, la celebració que millor identifica la societat catalana. Amb un temps plujós i rúfol, però, que va deslluir la presència d’autors moianesos al carrer, en una iniciativa de la Biblioteca i l’ABIC molt ben valorada. La revista en dóna compte, tant del Sant Jordi com de les diverses activitats de Setmana Santa que s’han pogut reprendre, després de dos anys, així com la reobertura plena de l’Esplai.

LA TOSCA es fa ressò també dels problemes del present, com els robatoris al sector de Can Patiràs, i de projectes de futur, com la reivindicació del col·lectiu Moianès Cultura, que fa patent la densitat de creadors i artistes del moianès que necessiten i reclamen un equipament cultural on poder produir i programar activitats culturals de qualitat de forma estable. El col·lectiu visualitza l’edifici de Les Faixes com la clau de volta de la cultura. És una proposta que, probablement, es recollirà i serà objecte de debat en les candidatures de les eleccions municipals que se celebraran just d’aquí a un any.

La línia del temps entre el passat i el futur, que també comporta haver d’acomiadar a persones que han tingut pes i relleu a la revista, com Carles Illa, que al llarg dels anys hi va portar a terme funcions diverses, i a d’altres col·laboradors, com Joan Roca. Així mateix, a Castellterçol han hagut de dir adéu a Domènec Miró, una figura també glossada a l’interior de la revista, que va tenir un paper destacat en la cultura i la música de Castellterçol, a més de consolidar i projectar la pastisseria familiar.

El passat, també, que permet entendre el present i orientar l’avenir, com el cinquantè aniversari de l’Escola Josep Orriols Roca, en una època en que el català era aliè a la vida escolar, quan estudiar encara era un privilegi i no un dret, que no va ser fins l’any 1970 que la «Ley de Educación General Básica» va establir la gratuïtat i l’obligatorietat de l’ensenyament als infants de 6 a 14 anys i va permetre que nens i nenes compartissin les aules, en una comarca que havia canviat la fesomia demogràfica en pocs anys, degut a la immigració, i que l’escola tant va contribuir a integrar.

També fa cinquanta anys de l’organització d’uns encontres a Sant Julià d’Uíxols, a Castellterçol, que van ser llavor de l’objecció de consciència i de l’antimilitarisme a l’Estat espanyol, i que van constituir tot una fita. Una línia de pensament i acció que poden ser d’utilitat, en una situació de guerra a Europa, que ha fet portar els primers refugiats ucraïnesos al Moianès.

Salvador Espriu, en un poema dedicat a Sant Jordi que ha estat adaptat per al cant coral i que extractem, el qualifica de patró i de cavaller sense por, i li exhorta «guarda’ns sempre de la guerra civil ... ajuda’ns a merèixer la pau i salva la parla de la gent catalana. Amén».

La Tosca. Núm. 807. Març-Abril de 2022

Quedar-se a casa, esperança o amenaça

Volem encetar la primavera amb la confiança de poder sortir de casa de nou, sense tantes prevencions, i torna a gaudir de les celebracions de carrer, que tant defineixen la nostra cultura. Com el carnestoltes, del que parlem a l’interior de la revista. Fa dos anys, precisament, la rua n’il·lustrava la coberta, amb una comparsa que feia referència a una malaltia, llavors encara exòtica, que en pocs mesos va capgirar el funcionament de mig món. 

Veníem de dos anys en que el Covid ha impactat notablement en la salut i en l’economia de les societats avançades i ens ha tingut, amb diferents graus, molt més tancats a casa. Ha fet canviar llocs de residència, amb una demanda als pobles amb més espais oberts, com els del Moianès, un fenomen del que hem anat informant i que també és present en aquest número. Com ens hem fet ressò dels esforços de milers d’investigadors per trobar una vacuna que pogués limitar la severitat de la malaltia, així com dels sanitaris que han viscut amb una pressió notable, per atendre els malalts. Ha estat un esforç col·lectiu que no havíem viscut anteriorment i que ha palesat la necessitat d’una sanitat i d’un sistema públic més reforçats. 

Sortíem, doncs, d’aquest bienni negre i una realitat macabra s’acaba de desvelar, amb la guerra a les portes d’Europa. Hem vist imatges que fan feredat, com l’atac en una central nuclear o corrues de persones en trens i autobusos, fugint. S’estima que, a pocs dies de l’inici de la invasió a Ucraïna per part de Rússia, ja hi ha més d’un milió de desplaçats. Persones que no poden quedar-se a casa, pel risc dels combats i de represàlies, alguns centenars de les quals ja han arribat a Catalunya. Exiliats, refugiats i persones als llocs de combat, que necessitaran de suport humanitari amb l’amenaça d’uns governants disposats a sacrificar vides humanes per interessos que en cap cas corresponen al bé comú. El somni de la raó, que produeix de nou monstres.

A Moià, en contrast, s’ha viscut una campanya de suport perquè una jova moianesa es pugui quedar a casa. Conjuntament amb centenars d’altres joves, va participar en un acte a Girona en el primer aniversari del referèndum de l’u d’octubre. Es va impedir la circulació dels trens AVE i un jutge sentenciarà una petició de quatre anys de presó per aquests fets. Tot plegat, penes molt elevades per uns fets que en altres circumstàncies haguessin estat considerats un simple exercici del dret a manifestació i que posen en evidència el biaix partidista de l’administració de justícia espanyola.

Des de LA TOSCA donem tot el nostre suport a la Berta i a totes les persones que es poden veure privades de la llibertat per l’exercici legítim de drets fonamentals. Així com ens solidaritzem amb el poble ucraïnès en aquest moments difícils que ha de viure. Després dels dos anys de pandèmia tothom es mereix poder quedar-se a casa seva, però per la seva pròpia voluntat.

La Tosca. Núm. 806. Gener-Febrer de 2022

Inici amb bon peu, tot i les dades de salut

El dia 31 de desembre Castellterçol va esdevenir centre d’atenció perquè el municipi havia estat afortunat íntegrament amb el primer premi de la Grossa: televisions, diaris i xarxes socials difonien les imatges d’eufòria al carrer, amb el capgròs de la Grossa i les declaracions tòpiques de sempre. Amb el factor afegit que el número premiat havia estat distribuït per Activa-Terçol, una entitat que organitza i col·labora en moltes activitats populars del poble.

És la primera vegada que un municipi del Moianès és agraciat amb un premi d’aquesta quantia, un total de 9.000.000 d’euros en una població de 2.630 habitants. És més de tres vegades la totalitat del pressupost de l’Ajuntament de Castellterçol. Aquests diners tindran efectes positius, sens dubte, més enllà de les persones directament afortunades. La rifa catalana és d’una dimensió molt diferent, tanmateix, que el primer premi de la loteria de Nadal espanyola, que distribueix 688.000.000 d’euros en el primer premi. Aquest primer premi va tocar a Vic, l’any 2005, on hi van anar a parar 510.000.000 d’euros. Això significava, llavors, el 26% del PIB comarcal, en una comarca amb un sector industrial prou potent. Els efectes dels diners «caiguts del cel» van ser estudiats per professors de la Universitat de Barcelona, que van constatar també efectes negatius, com l’increment de preus en habitatge, productes de consum i alguns serveis, que van afectar tant als agraciats per la loteria com als que no. El fet que la Grossa hagi beneficiat Castellterçol, en tot cas, impactarà en l’economia municipal i haurà servit també per projectar la comarca del Moianès.

El 2022 ha començat amb bon peu, també, perquè l’Ajuntament de Moià havia aprovat a finals de desembre un pressupost que permet programar inversions i atendre les despeses del dia a dia. Significa l’inici d’una nova etapa, després d’una dècada de sacrificis per a eixugar el deute i permetrà visualitzar els fruits d’una legislatura que s’acaba, ja que el proper any hi ha eleccions municipals. I a Moià, també, el Club Esportiu Moià ha encetat els actes del centenari del club, amb molt d’optimisme precisament perquè fa poc que s’ha pogut desprendre del llast del seu deute, que ha mantingut els comptes del Club embargats durant anys.

Tanquem l’editorial amb unes dades d’infeccions per Covid de rècord en els dos anys de pandèmia. Però és cert també que, amb el volum de persones vacunades, sembla una infecció més «domesticada», amb símptomes que fan de més bon passar, majoritàriament. L’impacte en el col·lectiu educatiu i, sobretot, en el personal sanitari dels CAPS és vastíssim, perquè no han tingut cap moment de treva en dos anys. Un metge entrevistat en l’interior de la revista qualifica de «broma» els aplaudiments espontanis de la gent en la primera fase de la pandèmia, sense la millora de les condicions d’un personal mal pagat, en relació a països propers, on molts professionals decideixen anar a treballar. Que l’any que iniciem i la millora econòmica pronosticada serveixin també, doncs, per a posar les bases d’una millora en les condicions de treball dels professionals públics qualificats.

La Tosca. Can Carner. Joies, 11-13. 08180 Moià
latosca@latosca.cat