nova tosca-4

Editorials

La Tosca. Núm. 778. Julio-Agost de 2018

La (ben)vinguda dels Mossos

Mossos 2018El passat 20 de juny els Mossos van començar a operar des de la nova comissaria de districte del Moianès, unes instal·lacions inaugurades oficialment el 6 de juliol. L'obertura de la comissaria suposa, primer, un punt d'inflexió en la percepció de seguretat a Moià, que ha vist com en els darrers anys els efectius de la Policia Local anaven minvant, en una època en què l'incivisme creixia. Precisament, aquell primer dia s'aprovava a Moià l'Ordenança de civisme i convivència, que contribuirà a redreçar la sensació d'incivisme. 

L'arribada dels Mossos és una plasmació clara, contundent, que l'haver aconseguit la comarca del Moianès arrossega d'altres decisions. És veritat que els serveis dels Mossos s'enceten de moment cobrint només dos dels tres torns, però el projecte inicial era obrir una Oficina d'Atenció al Ciutadà, com les que hi ha a Montserrat, Calella, etc. Les pressions dels polítics del Moianès hauran contribuït a decidir-se per una presència de més entitat, com és la comissaria de districte. És previsible que la cobertura dels tres torns sigui un objectiu assolible ben aviat, en el context econòmic actual.

Finalment, la inauguració oficial és també l'expressió d'una Generalitat de Catalunya que ha arrencat de nou l'activitat ordinària, amb totes les excepcionalitats que es vulguin, però amb conselleres i consellers que poden prendre decisions operatives, després de força mesos amb una Generalitat força paralitzada.

En les oficines de la comissaria, ubicades a la planta baixa de la Casa de la Vila de Moià, l'espai de recepció és plenament compartit entre la Policia Local i els Mossos, on treballen junts de tu a tu. Aquests dos cossos, arreu, han treballat sempre separats. Aquestes oficines són també l'expressió que és possible buscar sinergies i fórmules de treball innovadores, necessàries amb recursos públics limitats.

Els Mossos s'estan desplegant per la comarca amb una metodologia de patrullatge nova, a casa nostra, aplicant un model de proximitat: parlant i compartint parers amb comerciants, amb la gent de pagès, amb les persones que viuen en nuclis disseminats, coneixent de primera mà quines percepcions d'inseguretat hi ha. En aquestes poques setmanes s'han sentit molt ben acollits pels moianesencs, expressa la cap dels Mossos del Moianès. Aquesta comarca s'ha sentit durant temps una mica aïllada, en temes de seguretat, i és ben raonable que la ciutadania els expressi la benvinguda.

Els Mossos van arribar plegats amb l'estiu meteorològic. Les places i les terrasses ja són curulles de gent, als vespres, en una comarca que a l'estiu incrementa notablemente l'activitat i la població. A Moià se senten els músics assajar peces per a la Festa Major i ja hi ha cartells anunciant la Cabra d’Or. Som a les portes del moment més dens de l'any, pel que fa a l'ús de l'espai públic. Als Mossos no els mancarà pas, la feina. Que gaudim, plegats, d'una rica i cívica Festa Major!

 

La Tosca. Núm. 777. Juny de 2018

Mig segle d'ensenyament secundari

Institut-2018L'Institut Moianès o, més ben dit, el que en fou el seu precedent ha fet cinquanta anys. Els instituts no són institucions, diguem-ne, gaire glamuroses, donades a celebracions: ens hi fixem en diferents etapes de la vida, si hi hem estudiat o si ho han fet els nostres fills. La resta del temps, fora de la comunitat educativa no acostumen a ser notícia i quan en són, és fàcil que ho siguin per algun incident.

Que a Moià els estudis d'ensenyament secundari hagin fet mig segle és un aniversari a resaltar. Llegireu a l’interior entrevistes a persones que, tot just acabada la llicenciatura, van entrar al col·legi de batxillerat, on van desenvolupar tota o bona part de la seva carrera professional. En pocs anys s’ha jubilat una mostra representativa de tot una generació que ha treballat molts anys a l’institut i l’ha fet créixer fins on és avui.

Anant als orígens, l’any 1968 el Ministerio va donar el vist-i-plau a la creació d’un «Colegio Libre Adoptado», en la terminologia de l’època, que venia a ser un institut, però tutelat per Vic. Aquesta fita es va aconseguir després d’àrdues negociacions que van gestionar el llavors alcalde, Sebastià Petitbó, i el pare Rossend Casallarch. El protagonisme dels Escolapis en l’impuls de l’institut és un fet innegable, que cal reconèixer. Segurament, aquella iniciativa va servir, i molt, per conrear la consciència de comarca.

L’institut va permetre que, a Moià, els joves dels Escolapis i dels «Nacionals» es barregessin els uns amb els altres, com va aconseguir integrar alumnes dels diferents municipis del Moianès, però també de més enllà de la nostra comarca. (Així, per exemple, segons dades publicades per LA TOSCA el febrer del 1983, aquell any hi assistien cinquanta-nou alumnes de Moià, trenta-sis de Castellterçol, set de l'Estany, Castellcir i Sant Quirze Safaja, sis de Calders, dos de Monistrol de Calders i un de Granera, però també setze de Sant Feliu de Codines i un de Palau de Plegamans).

Al llarg de la seva història, l’institut ha estat dirigit molt més temps per dones que per homes. És reconfortant comprovar aquest itinerari, ara, quan encara són tan agudes les diferències de gènere en ostentar funcions directives a tots els nivells.

Com en tants altres instituts de Catalunya, l’institut ha afrontat el repte d’organitzar el COU, l' ESO quan es va implementar i també ha aconseguit tirar endavant un cicle de formació professional. Però segurament, un dels reptes principals ha estat integrar alumnes nouvinguts, sense cap coneixement de la llengua catalana i a vegades sense coneixement de la castellana. Segurament, les professores i professors de l’institut tenen un coneixement de primera mà, directe, de la història social de la nostra comarca, i és que en alguns casos han educat fins a dues generacions d’alumnes de la mateixa família. La seva tasca bé mereix un reconeixement.

La Tosca. Núm. 776. Abril-Maig de 2018

Seixanta anys d'escoltisme moianès

Escoltes-abril-2018L’Agrupament Escolta i Guia Amadeu Oller de Moià celebra el seu 60è aniversari. A més de l’exposició i els actes que ja han organitzat, aquest mes de maig faran el «Campament Xiruca». l els campaments d’estiu, que signifiquen la culminació de les activitats de tot el curs, es clouran amb una trobada conjunta de les 130 persones que integren actualment l’agrupament, entre infants, joves i caps.

L’escoltisme va ser fundat l’any 1907 pel general britànic Robert Baden-Powell, que va publicar, en edicions quinzenals, Scouting for boys, on proposava activitats a l’aire lliure, el descobriment de l’entorn i unes pautes per a la millora personal. La iniciativa pretenia que el cristianisme es portés a terme en la quotidianitat del dia a dia, tant com en la celebració dominical, i afirmava que el llibre de la natura podia ser llegit com l’obra de Déu. L’aplicació de l’escoltisme va adoptar, a més, el relat i els personatges de l’obra The Jungle Book, escrit per un altre britànic, Rudyard Kipling, que l’any 1907 va guanyar el Premi Nobel de Literatura en la seva vuitena edició. Ambdós llibres van ser un èxit de públic extraordinari, i l’escoltisme es va escampar a gran velocitat.

A Catalunya la primera agrupació d’escoltes es va fundar l’any 1927, a iniciativa de Josep Maria Batista i Roca, historiador, etnòleg i fundador de l’antropologia moderna. Havia residit força anys a Anglaterra, país on va acabar exercint la docència universitària molts anys, exiliat.

A Moià, la idea de crear un agrupament escolta va ser a iniciativa de tres noies, l’any 1957, com podreu llegir a l’interior d’aquest número. Aquell mateix any l’editorial Alpina, amb seu a Granollers, va publicar el mapa del Moianès, quan tot just començava a cartografiar les muntanyes en un moment de recuperació de l’excursionisme. Els escoltes es van establir en un local de Cal Bossanya, sota la rectoria, on han continuat la seva activitat diferents generacions de moianesos de forma ininterrompuda.

L’agrupament ha estat i continua essent un motor d’integració i de desenvolupament personal dels infants i dels joves moianesos. Força moianesencs que han assolits llocs rellevants socialment, en la investigació o en la docència, han passat per totes les etapes de l’escoltisme, des de les daines i llobatons fins als caps, esmerçant moltes hores de treball voluntari pel bé comú. L’activitat dels escoltes el cap de setmana ja forma part del paisatge de la plaça Major. L’Agrupament Escolta, integrat actualment per 108 infants i joves, i per 26 caps, té llista d’espera, però aquest és el nombre màxim per a una gestió eficient. La seva bona salut, de la qual ens congratulem, és una mostra de la força de l’associacionisme local i de la qualitat humana i educativa de Moià.

 

La Tosca. Núm. 775. Febrer-Març de 2018

Josep Ruaix i l’apostolat de la llengua catalana

Josep-RuaixA inicis de febrer Josep Ruaix rebia a Barcelona, de mans de Carme Forcadell, el premi Martí Gasull per la seva trajectòria, un reconeixement atorgat per la Plataforma de la Llengua, considerada “L’ONG del Català”. Feia només 5 mesos que els integrants de la “Ruta Pompeu Fabra” li havien retut homenatge a l’Auditori de Sant Josep de Moià, en un acte curull de persones, d’intervencions de gent vinguda de tot Catalunya i d’emocions.

Josep Ruaix, de qui no calen prèvies pels lectors d’aquesta revista, va tornar a inicis dels anys setanta d’una estada acadèmica i sacerdotal de sis anys a Roma. Amb el seu bagatge, podia triar entre fer-se un nom a la universitat mitjançant un doctorat i especialitzant-se encara més en temes acadèmics, o bé abocar-se a l’ensenyament del català desenvolupant aspectes de gramàtica i elaborant un material, llavors inexistent, per aprendre la llengua i per formar un professorat que tenia un gran desconeixement de la llengua catalana. Ruaix va optar per “salvar-nos els mots” mitjançant l’acció, i va fer l’apostolat de la llengua exercint de gramàtic, de professor de català i d’editor d’un ingent corpus de material de referència, amb fitxes pràctiques i didàctiques. I ho va fer treballant al Moianès, fent-ho compatible amb les seves tasques com a sacerdot, lluny dels focus i dels ambients intel·lectuals de Barcelona.

S’han venut uns 2.200.000 exemplars de l’obra de Josep Ruaix, una xifra que fa esfereir, i més recordant que als anys 70 a Catalunya érem poc més de 5.000.000 d’habitants. La seva obra ha tingut un impacte popular evident i ha estat una eina bàsica pel manteniment de la llengua a finals del franquisme. Amb la recuperació de les institucions catalanes, el model d’immersió a l’escola i tv3 són grans instruments que continuen, de forma molt eficient, a fer arribar a tothom la llengua que Ruaix havia contribuït a fixar i transmetre. Josep Ruaix és, doncs, un dels principals referents vius de la lingüística catalana. I el fet d’haver dirigit aquesta capçalera durant 30 anys no ens ha pas d’impedir d’afirmar que, tot i ser Creu de Sant Jordi l’any 2000, el seu reconeixement institucional és encara una assignatura pendent d’aquest país.

Tanquem aquesta editorial encara sense Govern, amb el 155 més implantat que mai i, per si no hi havia prou desori, amb una amenaça real al sistema escolar d’immersió, el veritable pacte social constitutiu de la Catalunya contemporània. Que la batalla política es traslladi a l’escola és la pitjor notícia. I la llengua catalana, quaranta anys després d’haver recuperat institucions i estructures polítiques i d‘haver creat mitjans de comunicació públics, ja no hauria de necessitar mai més d’apòstols.
 

La Tosca. Núm. 774. Gener de 2018

Encarant el 2018

eleccions21D11-02Modilianum va assumir la redacció de LA TOSCA el gener del 2012. Llavors donàvem compte de la inauguració del CAP i de les vicissituds que envoltaven la seva construcció, sobretot de la cota zero cap avall: les plantes subterrànies del CAP eren i continuen essent un misteri per als moianesos, una zona fosca que mai no ha donat cap bona notícia.

Han passat sis anys, i ja sembla que el CAP hagi estat aquí sempre. La plaça s’ha fet popular entre els més petits; la façana s’ha anat descrostrant, demanant la substitució de les lloses que han caigut. Però, en un sentit figurat, són els fonaments de l’edifici els que perillen. Aquest 2018 s’haurà de resoldre el concurs de creditors de MoiàFutur i és possible, per no dir probable, que Moià perdi aquesta infraestructura que tant ens va costar. Aquesta amenaça va en paral·lel, tanmateix, amb la constància que els espais públics i les instal·lacions s’han anat arranjant i remodelant. Amb molta modèstia, perquè Moià pot dedicar a inversions aproximadament un 10% del que destina a tornar el deute, una factura que suposa 1.800.000 euros cada any. En el pressupost que es va aprovar el mes de desembre, l’ajuntament ha consignat un partida de 400.000 euros per a inversions. També, per primera vegada en aquests sis anys d’una legislatura i mitja, les entitats de Moià rebran algun suport econòmic en forma de subvencions. I encara, d’aquí a ben poc Moià disposarà d’una seu fi xa dels Mossos, que incrementarà la sensació de seguretat. Fer front a problemes inajornables, instal·lacions més efi cients i un nou planejament urbanístic eren prioritats del consistori. En la seva resolució hi ha tingut molt protagonisme Albert Clusella, durant aquest temps primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme i que ara ha renunciat al càrrec. Es comença a albirar el fi nal del mandat, però la realitat del país reclama atenció prioritària.

Poc abans de Nadal vam anar a votar i poca cosa s’ha mogut al Moianès. Es van ultrapassar les cotes de participació, que ja venien elevades de les anteriors eleccions, i els resultats ens diuen el que ja sabíem: que al Moianès estem en l’epicentre de la Catalunya independentista o republicana. Tres quartes parts dels votants es van decantar per opcions d’aquest bloc, mentre que els unionistes van concentrar el vot en Ciutadans. Pel desembre un centenar de moianesos s’havien desplaçat a Brussel·les, una vivència intensa que va fer empetitir un viatge feixuc i el fred del nord. Quan llegiu aquestes línies, però, s’estarà constituint el Parlament per a formar el govern que permetrà aixecar el 155 i recuperar autonomia de gestió. Amb potencials diputats a la presó o a Brussel·les, no serà pas tema senzill. «Les societats no deixen mai de canviar», s’ha escrit fa poc, «però amb prou feines com a conseqüència de la nostra intenció de fer-ho». Mai no sabem quin serà el recorregut i l’abast de les nostres accions, si es quedaran en un no-res o seran la palanca per a impulsar-ne d’altres. Fem el millor que sabem allò que ens toca fer i encarem, col·lectivament, aquest 2018.
 

La Tosca. Can Carner. Joies, 11-13. 08180 Moià
latosca@latosca.cat