2026

La Tosca. Núm. 839. Gener-Febrer de 2026

Finalment, i després de molts estira-i-arronses, el dia 11 de gener van votar a Les Faixes 1.663 persones, en la consulta d'iniciativa popular. L'endemà, el grau de participació, els resultats i alguns posicionaments dels dies anteriors conviden a comentaris.

Van anar a votar un 30,1% de les 5.522 persones del cens acordat. Cadascú ho podrà interpretar en funció dels seus interessos, però és un fet que els promotors de la consulta van aconseguir despertar l'interès d'àmplies capes de la població, tant socialment com pel que fa a grups d'edat. Aquesta participació esdevé més rellevant si considerem que el grup de govern de l'ajuntament s'havia desentès de la consulta, estant en desacord amb la pregunta i el text publicats. També és cert que fa poc més de deu anys, en una prova pilot de les consultes populars, a Moià va participar un 45,7% del cens per a dir sí a la creació de la comarca del Moianès, en un moment en què hi havia unanimitat política. Que el nombre de vots contraris a la modificació urbanística dels terrenys del Pla de Castellnou per a l'ampliació de l'escorxador i la construcció de la planta de biogàs superés en 36 vots els 1.451 obtinguts pel grup Aramoià en les darreres eleccions municipals és tot un símbol, que tincrà ressò. També cal subratllar la decisió de 151 persones d'anar a votar que sí, en un vot potser orfe però que destaca la importància de la consulta popular com a mecanisme de participació democràtica.

Després d'una campanya protagonitzada només pels partidaris del no amb el lema "Per un Moià Viu", tots els grups polítics amb representació municipal van publicar posicionaments. Entre aquests, Junts per Moià defensava de substituir la planta de biogàs per un parc municipal de plaques solars fotovoltaiques i alertava que la planta pot requerir una inversió de 5,4 milions amb fons propis de l'ajuntament; defensava, en canvi, el creixement sostenible de les empreses situades al polígon. Els socialistes, en contrast, defensaven la planta de biogàs, però ubicada al Pla Romaní,  es manifestaven contraris a la requalificació urbanística.

La jornada va desenvolupar-se en un ambient molt agradable, i cal felicitar els treballadors de l'ajuntament i l'equip que ho va fer possible, però va fer-se estranya l'absència del grup de govern municipal. Havent-se autoexclòs de la consulta, no ve a tomb que s'atribueixi el resultat de l'abstenció. De fet, Aramoià governa amb majoria absoluta amb els vots d'un 30,1% del cens. La consulta de l'11-G haurà significat un abans i un després. Segur que farà més feixuc el que queda de legislatura, amb un "necessita millorar" en qualitat democràtica de l'equip de govern. Moià ha dit no i s'ha ben sentit. Ara caldrà, a més, escoltar-ho i donar-hi resposta.

2025

La Tosca. Núm. 838. Desembre de 2025. Número especial consulta

LA TOSCA del mes de gener de 2026 es publica força després de Reis. El calendari d'edició de la revista no feia possible, doncs, presentar i fer el seguiment de la consulta per la modificació urbanística dels terrenys del Pla de Castellnou per a l'ampliació de l'escorxador i la consturcció de la planta de biogàs, uns projectes dels quals aquesta revista ha anat informant els darrers dos anys. És per això que el Consell de Redacció de la revista ha decidit prendre-hi part, editant aquest número extraordinari per tal de donar veu a les parts que defensen el sí i el no a la pregunta de la consulta, i també fer una crida a les persones de Moià incloses en el cens perquè exerceixin el dret a vot.

La participació activa de la ciutadania enriqueix la democràcia, com la biodiversitat enriqueix els ecosistemes, en contrast amb una societat espectadora, que es mira les coses de lluny estant. Participar en la consulta permetrà de conèixer millor el pes d'uns i altres arguments, i aquest exercici és important, perquè hi ha un context, en l'entorn proper i també internacional, de veritable tsunami que deteriora i masega diàriament els valors democràtics conquerits amb molt de sacrifici.

És innegable que, en els municipis, la principal delegació de poder es duu a terme puntualment cada quatre anys, en votar els nostres representants locals, i que els 1.451 vots dipositats a favor d'Aramoià representen la confiança per a governar amb majoria absoluta. També és important subratllar, una vegada més, que la consulta no referendària que es farà no és vinculant. I, encara més, es votarà un projecte que no està precisament, a les baceroles. El ple de l'Ajuntament ha aprovat la modificació inicial del planejament urbanístic per a passar de rústica a ús industrial la finca que el propietari de l'escorxador de Moià va comprar a l'aleshores conjunt de catorze propietaris de Castellnou de la Plana. També ha aprovat la cessió del terreny propietat de l'escorxador al municipi, per a la construcció de la planta de biogàs. L'alcalde, en una sessió a Les Faixes, va assegurar la voluntat de tirar endavant el projecte.

Dels resultats de la consulta, allò que es valorarà serà, d'una banda, el percentatge de participació, com a indicador del grau d'interès que aquest projecte i les seves derivades susciten i, evidentment, de l'altra, també els resultats, que permetran de veure la capacitat de mobilització dels votants d'una banda i de l'altra.

Per imperatius legals de la Llei de consultes, no podran votar tots els moianesos que tenen dret a vot en les eleccions municipals. Podran fer-ho els majors de setze anys, però amb la limitació d'un radi en funció de la proximitat a la zona objecte de la consulta, que deixa fora zones de Montví de Baix o de cases de pagès. També pot deixar fora la gent que treballa a la zona industrial o a l'escorxador, o bé perquè estan empadronades en altres municipis o bé per la seva situació administrativa. Són anhels fàcils de compartir, la defensa d'uns treballs dignes, estables i defugir la precarietat, però els col·lectius més invisibilitzats en tot aquest procés han estat, precisament, els més vulnerables, a qui no hem sabut donar veu.

Hi ha encara una altra variable a explicitar, inexistent en convocar la consulta, i és l'esclat, fa encara no un mes, d'un brot de pesta porcina africana. En el moment d'escriure aquestes consideracions, els casos estan molt continguts, geogràficament, i no han afectat cap porc de granja. Però el brot ha contribuït a fer revisar el model intensiu industrial existent, i és un factor que escapa del tot a la gestió local, però que la pot condicionar en funció de com evolucioni el brot, amb els consegüents efectes econòmics.

La regularització de la zona industrial és una necessitat sobre la qual ningú no s'ha manifestat en contra. La qüestió era saber si aquesta era o no l'única manera de fer-ho. L'amplicació de l'escorxador provoca rebuig. Poc s'ha valorat la qualitat i el valor afegit que la diversificació de serveis pot aportar, com una nau de congelats i, sobretot, la creació d'un centre de recerca. La percepció actual d'aquestes indústries, per ser molt intensives en recursos, per l'exitència d'un expedient en tràmit amb vista a sacrificar més porcs dels permesos i les declaracions del propietari proposant un creixement orgànic de l'escorxador han pesat com una llosa en part de l'opinió pública. El fet d'anar conjuntament amb aquest projecte pot haver influït en una posició poc favorable a la planta de biogàs, que continua essent l'únic projecte públic del qual tenim coneixement. La Comissió Promotora de la consulta, a la pàgina web i a les xarxes, ha representat gràficament el procés per a poder fer la consulta com una ascensió exterior al campanar, amb escala. Ja som al capdamunt del campanar, doncs, i des d'aquest punt privilegiat som cridats a observar el poble i valorar-ne el futur, en un tomb de 360 graus que requereix una mirada atenta a la zona industrial.

2025

La Tosca. Núm. 837. Desembre de 2025

Dos articles, a l'interior de la revista, responen i ofereixen valoracions i visions contraposades a sengles de publicats en el número anterior de LA TOSCA per membres del consell de redacció. I ambdós ho fan amb un registre constructiu, que convida a reflexionar. Aquest fet, que hauria de ser habitual - el de contrastar punts de vista -, és cada vegada més escadusser, potser perquè les opinions divergents es canalitzen mitjançant les xarxes socials, però hi pot influir, sobretot, la tendència a actuar cadascú amb les seves creences i interessos com a bombolles separades, escoltant i llegint només allò que ens les reforça, amb nuclis aïllats i sense interactuar uns i altres. La vida en societat és transacció, pacte i convivència entre persones amb prioritats diferents i pensaments oposats, cosa que en un pole hauria de ser més fàcil d'assolir, pel contacte més proper. La construcció de la vida en comunitat és un repte bàsic que, com els drets i la democràcia, s'ha de treballar i defensar cada dia.

En un d'aquests articles es fa referència al creixement econòmic i a la seva relació amb el benestar, argumentant la necessitat imperiosa de decréixer, en determinats àmbits. Hi ha altres contribucions a l'interior de la revista, en aquest sentit, com les consideracions de Miquel Fortuny, que en aquesta ocasió glossa un pensador que alertava que és precisament la visió de la natura com una realitat adaptable als interessos dels humans el que ha provocat, entre altres, el canvi climàtic i el Covid-19. I encara, des d'una proposta artística, s'avança que el moianès Marcel·lí Antúnez serà present al Museu Nacional d'Art de Catalunya aquest Nadal. L'artista, que l'any 2023 va produir a Castellterçol el projecte Verapau Bolet, defensa que la manera com tractem la natura és essencial: amb "Natura Centrum Est" parla de la urgència de revertir la doctrina civilitzadora que ha desplaçat la natura del seu centre i convida a escoltar allò que és viu com a subjectes actius d'un relat compartit.

La revista dona compte d'altres projectes solidaris, com el PIA&GO, que il·lustra la portada, organitzat per l'Escola Pia, que va omplir el pati i la població de visitants. I de projectes reivindicatius, com la mobilització de pares per garantir un servei de pediatria permanent a la comarca, un element bàsic per al benestar social. I d'altres de culturals, com la celebració del cinquantè aniversari de la recuperació del ball de bastons o la presentació de "L'últim cant de la Sibil·la. Lux in tenebris", un espectacle immersiu que projectarà encara més la capacitat creadora d'Ex Abrupto.

2025

La Tosca. Núm. 836. Octubre-Novembre de 2025

El Moianès decreix, determina la publicació d'un anuari econòmic. De fet, és l'única comarca de Catalunya que no va créixer l'any 2024. I, cosa més preocupant, la contracció de l'economia s'ha esdevingut per tercer any consecutiu, període en què les comarques veïnes han crescut força. Mentre que en els darrers tres anys l'economia del Moianès s'ha encongit en un -6,7%, al Bages hi ha hagut un creixement positiu del 12,2%. La diferència és del 18,9%, i amb Osona aquesta també excedeix el 15%. El Moianès, doncs, és de les poques comarques que no ha recuperat el nivell econòmic anterior a la pandèmia del Covid, mentre que el creixement 2019-2024 del conjunt de les comarques de Catalunya ha estat d'un 7,4%.

L'informe econòmic, publicat pel BBVA - una institució gens sospitosa d'actituds woke, de què es fa tanta mofa actualment - assenyala de manera contundent la "contribució decisiva dels immigrants al mercat de treball català: entre el 2018 i el 2024, un 99,6% dels 457 mil nous llocs de treball creats al país els han ocupat nascuts fora d'Espanya, elevant la seva contribució a l'estoc total de llocs de treball, des d'aproximadament el 5,5% de la mà d'obra del 2000 a més del 29% en el 2024". L'informe, finalment, i en el cas del Moianès, assenyala el sector industrial alimentari com a factor per explicar la davallada comarcal.

Els darrers anys, com explica la revista, algunes empreses pioneres del sector alimentari, creades per emprenedors moianesencs i amb creixements molt importants tant en nombre de treballadors com de facturació, i que han contribuït també a la creació d'una marca simbòlica d'identitat i prestigi de la comarca, s'han vist forçades a marxar, a la recerca d'espais industrials més grans i on hi hagués, alhora, plena seguretat jurídica de la seva situació urbanística.

Il·lustrem la coberta amb una imatge presa dels del "volt de les pastes" - un nom que ve de la indústria alimentària que s'hi troba - el dia 7 de juliol. Es veu la columna de fum que aquell matí, en poca estona, va arrasar una nau de Vegetàlia de Castellcir, fet que deixa quaranta-vuit persones sense feina. A mitjans d'octubre s'ha pogut recol·locar un 40% d'aquests treballadors, i l'empresa malda per recuperar la plena activitat. Aquell fum és també, doncs, un senyal d'advertència que demana reflexionar, sense demora, si ens podem permetre dubtar de la necessitat de disposar d'uns polígons industrials plenament recepcionats. El Moianès continua essent un referent a l'Estat espanyol, actualment, de la indústria alimentària ecològica i menystenir la indústria pot comportar el menysteniment de les persones que hi treballen.

2025

La Tosca. Núm. 835. Setembre de 2025

Aquest número de LA TOSCA compendia els esdeveniments de festa major, especialment de la de Moià. En un ambient de calorada i enguany sense cap episodi tempestuós que n'alterés la celebració, ha estat molt concorreguda i, majoritàriament, ben valorada. Ha estat un any de continuïtat i de refermament de la programació, a partir de novetats introduïdes en edicions anteriors, a fi de garantir que els actes programats s'ajustin a públics diferents i siguin ben participats. L'ajuntament publica el pressupost que hi dedica, i tot plegat és el resultat d'un treball ingent de planificació i coordinació d'espais i escenaris per part dels agents i treballadors municipals, així com de la il·lusió i entrega de les associacions i col·lectius,que no hi escatimen esforços ni recursos. En els seus vessants lúdic, social i esportiu, la festa major equival a compartir i construir la vida col·lectiva.

I precisament just abans de començar la festa major moianesa s'ha "acabat la festa" dels qui usaven, abusant-ne, el pàrquing del CAP, gratuït i d'accés no controlat durant els seus primers dos anys i mig de funcionament. A partir d'ara, amb les barreres ja instal·lades, l'ús que se'n pot fer s'ha regularitzat a una estada gratuïta de dues hores i al pagament de 1,5 euros per cada hora suplementària.

Per la festa major part de la gent s'acaba el fer festa i, recuperats els ritmes de la quotidianitat, aquesta tardor es podrà inaugurar Cal Comadran, que de fàbrica tèxtil passarà a ser, en part, fàbrica de cultura. Moià comptarà amb un nou equipament de 3.000 m2. S'argumenta, com a punt feble, que le pla d'usos d'aquest recinte tan gran està per concretar, però l'arquitectura dels edificis s'adapta a finalitats no previstes, essent així que Moià no en va precisament sobrat, d'espais públics coberts.

En aquest número hi contribueixen vint autors, entre persones físiques i col·lectives. Tres d'elles coincideixen a entrevistar altres tants moianesos de generacions ben diferents: Abril Valls, que, a vint-i-cinc anys arrenca una carrera professional prometedora en el camp de la medicina; Eva Font, que, després de cinc lustres té més que consolidada una escola d'idiomes modèlica - amb un professorat gairebé íntegrament format per dones, com es pot comprovar en la fotografia de l'equip que il·lustra l'entrevista - i que ha obert oportunitats de treball i d'experiències a molts moianesos; i el nostre company Josep Ruaix, que presidí la Festa de l'Arbre Fruiter d'enguany i que actualment recopila i sistematitza la seva producció en prosa, després d'haver publicat la poesia completa; amb una trajectòria professional i humana curulla de fites, continua la seva activitat sacerdotal com a rector de les parròquies de Calders i treballant en múltiples obres gramaticals.

2025

La Tosca. Núm. 834. Juliol-Agost de 2025

Llegireu aquesta TOSCA uns quants dies abans de la festa major. A Moià es prepara la trobada de gegants, s'assaja la Cabra d'Or... És quan l'espai públic bull de propostes culturals, lúdiques i esportives. I s'hi arriba amb celebracions i convocatòries prèvies consolidades, com la Universitat d'Estiu del Moianès que, en l'onzena edició, va programar també una taula rodona sobre les infraestructures de mobilitat, amb el balanç de les obres de la C-59, que s'hauran acabat, finalment, a últims de juliol, i sobre l'evolució del transport públic i de cap on s'encara la comarca. Però aquest juliol l'impacte principal va ser la celebració de la desena edició del festival Ex Abrupto, que enguany gravitava sobre "Gènesi", com a tema i text curatorial. En aquesta edició les exposicions, performances i projectes sonors eren més madurs i coherents, en el sentit de seguir aquest fil narratiu. Les tres exposicions de memòria democràtica van constituir un univers propi. La Copa del Generalísimo, un partit de futbol amb el cap de Franco com a pilota, que es va jugar i gravar a les trinxeres republicanes reconvertides en espai de memòria, va tenir un ressò internacional. Van difondre i comentar el partit l'agència Reuters i cadenes de televisió dels Estats Units, Mèxic, França i Espanya, on TVE va organitzar un debat. També ho van recollir els diaris d'informació generalista, els diaris esportius i les ràdios de més audiència. Poques vegades un esdeveniment generat a Moià havia tingut aquesta repercussió.

La revista inclou reflexions i opinions, favorables i adverses, als projectes vinculats a la planta de biogàs, tema que s'ha convertit en secció fixa, a la revista, que ha afirmat que les decisions que s'estn prenent són les més transcendents en més d'una dècada, per al futur de la vila. També hi ha aportacions d'autors diversos sobre les energies renovables i sobre temes vinculats a la simbologia franquista i a la guerra civil a Moià i Castellcir, així com en l'entrevista al director de cinema Marc Recha.

En aquesta època de l'any, doncs, que convida a assistir a festivals i exposicions, recomanem també revisitar el Museu de Moià - ja que la proximitat, sovint, no és un factor decisiu per a motivar la visita. A més d'una museografia històrica i paleontològica destacades, el museu mostra "Desde el umbral de un sueño me llamaron", un projecte de l'artista Vanesa Peña Alarcón. A partir d'entrevistes amb gent vinculada a la història de les coves del Toll i de Moià, presenta una visió poètica i onírica de les coves, en la qual també intervenen fugitius replegant-se per salvar la vida durant la guerra civil. És una peça artística que recupera també la història de les Coves del Toll i que podria integrar-se en el discurs permanent del museu.

2025

La Tosca. Núm. 833. Juny de 2025

Aquesta TOSCA es tanca l'1 de juny: hi ha convocat un ple extraordinari per al dimecres dia 4, que aprovarà inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació de Moià en el sector del polígon industrial del Prat. També és previst aprovar-hi el conveni de cessió de terrenys per a la construcció de la planta de biogàs.

En menys de tres setmanes, doncs, s'hauran succeït dues reunions convocades sigui pels impulsors sigui pels agents crítics dels projectes del Prat, així com hauran tingut lloc dos plens municipals i dues "concentracions d'urgència" sobre aquests temes, actes dels quals informem a l'interior de la revista. A Moià s'arriba a mitja legislatura municipal amb un punt d'inflexió important. El recorregut administratiu per a ampliar l'escorxador, legalitzar el polígon del Prat i construir la planta de biogàs és encara llarg, però l'aprovació inicial és tota una fita i una victòria per a l'alcalde, Dionís Guiteras, que va incloure el projecte de la planta de biogàs tant en el programa electoral com en el seu llibre Lligar-se bé les espardenyes. En l'acte informatiu de Les Faixes esmentà la situació econòmica heretada i digué que sanejar l'economia fou un joc de nens en comparació amb l'arranjament dels problemes urbanístics que la vila arrossega. Farà catorze anys que l'alcalde també va convocar un acte a Les Faixes on declarà l'ajuntament en fallida i anuncià que no podria pagar les nòmines dels empleats municipals sense ajuda externa. Aquest any 2025, la transcendència del que hi ha en joc pot recordar aquella situació.

Els qui s'oposen a l'ampliació de l'escorxador i a la planta de biogàs han argumentat amb dades públiques que les inversions necessàries i les despeses de funcionament de la planta no s'ajusten a les previsions econòmiques ni ambientals del municipi, però sobretot han defensat que unes mil vuit-centes persones de Moià van signar-hi en contra i que va demanar-se formalment la celebració d'una consulta popular, consulta que la Generalitat ha validat i contra la qual el consistori ha anat presentant recursos. Es farà, doncs, la consulta? I quin sentit té, ara que els projectes ja tenen l'aprovació inicial?

En aquesta revista s'explica també com l'organització de les famílies per a defensar el manteniment de les dues línies a Infantil-3 ha fet rectificar el Departament d'Educació i, per tant, el curs vinent continuarà havent-hi una línia a l'Escola Pia i dues línies a l'escola pública Josep Orriols i Roca. Tothom podrà triar, doncs. És una notícia excel·lent per al poble, que evitarà els riscos de segregació escolar. Que hi hagi una societat civil activa, crítica i amb iniciatives és un bon indicador de la qualitat democràtica. Entre aquestes iniciatives, destaquem l'associació CinemaViu, que ha permès de tornar a estrenar una pel·lícula a Moià després de dècades. Els desitgem un llarg recorregut, així com desitgem que la "pel·lícula" del polígon del Prat acabi bé.

2025

La Tosca. Núm. 832. Abril-Maig de 2025

Destaquem, en aquesta TOSCA, el projecte de Les Faixes, que ha requerit una modificació puntual del Pla General d'Ordenació. Tot i que inicialment es preveia l'obertura d'un carrer per al trànsit rodat entre el carrer de Santa Magdalena i la carretera de Manresa, s'ha decidit obrir-hi un passatge per a vianants, en el futur. En el nou edifici de Les Faixes hi ha programat un centre cultural de grans dimensions. Moià presenta un dèficit estructural en aquesta matèria, com aquesta revista ha posat de relleu a bastament, així com també ha assenyalat el desplaçament de les inversions del centre de la vila cap al sud, que condiciona l'activitat en el nucli històric.

Ni el projecte de Les Faixes ni el de Cal Comadran han fet emergir gaires desacords, en part per absència de plans d'usos detallats. En tot cas, tampoc no s'ha considerat si eren les inversions més necessàries i el fet que, malgrat disposar dels fons Next Generation, les aportacions de l'ajuntament són molt quantioses. Són actuacions, en tot cas, que renovant-los permetran noves oportunitats a uns equipaments que, en algun cas, hom havia plantejat d'enderrocar. El projecte de l'ampliació de l'escorxador i la planta de biogàs, en contrast, avança amb entrebancs. Alguns condicionants del passat podrien entorpir encara més el projecte i la Generalitat ja ha dit la darrera paraula sobre la necessitat de convocar la consulta, tombant els arguments del consistori municipal per frenar-la.

Aquestes inversions palesen que ja fa anys que l'Ajuntament de Moià disposa de musculatura financera per abordar reptes que requereixen liquiditat. En fem esment de nou, mitjançant un comentari de Moià Deute. El més destacable és precisament la indiferència amb què s'ha acollit una sentència de començament de març que condemna per prevaricació administrativa l'exalcalde Montràs amb una pena d'inhabilitació. Com diu la mateixa nota de premsa, "resulta evident que el poble ja fa temps que ha girat full i ha perdut l'interès en aquest procés judicial patètic". El passat sempre es revisita des del present i, quinze anys després, pot ser útil tornar a donar veu als qui van protagonitzar aquells episodis, que marcaren un abans i un després en la política local.

Un altre tema que, per sort, "perdrà l'interès" és la secada. Aquest estiu s'encara amb optimisme, amb les pluges del mes de març. Ens fem nostres, però, tant les crides a la prudència en el consum com a la necessitat de prioritzar les inversions per connectar les xarxes d'aigua de la comarca, a les quals l'Agència Catalana de l'Aigua podria donar allargues. En aquest cas, el perfet d'indicatiu és el temps per a referir-s'hi i no podem girar full d'un fet que ha condicionat i que tornarà a constrènyer el futur de la comarca.

2025

La Tosca. Núm. 831. Març de 2025

Atenent al calendari d'edició, LA TOSCA anticipa unes quantes setmanes la celebració del desè aniversari de la creació de la comarca del Moianès, que el ple del Parlament de Catalunya va aprovar el 15 d'abril del 2015. Era un anhel llargament esperat.

L'interior de la revista inclou un article que resumeix la gestació de la comarca. Una de les fites principals va ser posar en marxa el Consorci del Moianès el 1994. I, en ple "procés", l'any 2014 va aprovar-se la Llei de consultes populars no referendàries, que havia de servir per a la consulta independentista. Per a provar la llei i demostrar que podira tenir moltes més finalitats, la Generalitat de Catalunya va convocar una consulta sobre si cada un dels deu pobles de la comarca volia formar-ne part.

En el moment de plantejar la convocatòria, l'any 2015, la dècada de treball incansable empès pel Consorci permetia de fer tangible i convertir en útil la idea de disposar d'una comarca. Però en aquells moments ningú no en podia estar segur, dels resultats. Per això els alcaldes i la societat civil s'hi van bolcar. També aquesta revista, que va dedicar tres cobertes i editorials consecutius a favor de la comarca. Aquella consulta, que era no vinculant, s'associava al fet que cada ajuntament aprovés posteriorment formar part de la comarca. Com és sabut, un 80% dels moianesencs que van anar a votar ho van fer pel sí, i en tots els municipis el resultat afirmatiu va ser majoritari.

Des de la creació de la comarca s'han succeït tres mandats: el presidit per Dionís Guiteras, de creació de l'estructura comarcal des de zero; el de Ramon Vilar, de desenvolupament de serveis, i l'actual, amb Laia Bonells, de consolidació de tals serveis. El present ha de ser el mandat per a assumir els nous reptes que té la comarca, com la interconnexió de les xarxes d'aigua. Des de LA TOSCA fem un balanç molt positiu de la creació de la comarca, subratllant que, tant com les xifres dels pressupostos i serveis, s'ha enfortit la identitat comarcal, precisament en uns anys en què la demografia s'ha transformat força.

Com hem dit, la comarca del Moianès va servir per a posar a prova la Llei de consultes populars no referendàries i, una dècada després, l'aplicació de nou d'aquesta llei a Moià per a una consulta sobre l'ampliació de l'escorxador i la construcció de la planta de biogàs està encallada. El consistori moianès es declara favorable a la consulta, però els recursos que el mateix ajuntament ha presentat, així com els arguments que contenen, permeten d'interpretar una altra voluntat, la de posar "bastons a les rodes" a la consulta, com una regidora ha manifestat en el ple municipal.

La Tosca. Núm. 830. Gener - Febrer de 2025

A l'interior de LA TOSCA hi ha una crònica de les múltiples activitats programades per a les festes de Nadal. Enguany pot destacar-se la representació dels Pastorets. S'havien recuperat l'any 2018 - una tradició perduda molts anys, amb el tancament del Casal. En aquesta edició, doncs, s'ha donat el relleu a la companyia Tres Panys, que, com altres vegades, hi ha inclòs la interpretació musical de l'orquestra de l'Espai Musical de Moià - i enguany també del seu cor - així com peces de dansa. Han estat uns Pastorets amb més de cinquanta actors, un espectacle de dues hores que han pogut presenciar unes 750 persones i que ha assumit la perspectiva de gènere. Cal felicitar els qui han fet perdurar aquesta tradició. És una bona manera de començar l'any, com ho és la notícia que l'Ajuntament de Moià enceta una programació cultural permanent, un aspecte que havia estat força deficient els darrers anys.

De les moltes activitats programades a l'entorn de Nadal, amb protagonisme de la música i que mostra la força i la consolidació de gent jove, cal subratllar, ja dins l'atmosfera nadalenca, la presentació de l'obra poètica de Josep Ruaix a Moià el 6 de desembre i el reconeixement al gramàtic moianès per part de l'Institut d'Estudis Catalans, a Barcelona, al cap d'una setmana. Compartim amb els nostres lectors la nadala que va regalar-nos el nostre intelectual al final de la presentació del volum.

El mes de gener ha estat considerat tradicionalment un mes difícil, amb el retorn a les pautes habituals després de les festes - i les despeses! - del cicle nadalenc. A Moià, la celebració de la Festa Major d'Hivern posa una fita i una pausa a aquestes setmanes costerudes. Però el dilluns dia 20 de gener, diada de Sant Sebastià, serà notícia al món sencer perquè s'hi escau la investidura de Donld Trump com a president dels Estats Units, un fet que suposa la consolidació del populisme i del protagonisme de l'extrema dreta en la política a escala mundial.

Amb aquesta realitat ben afermada, que lamina els drets assolits amb molt de sacrifici i lluita, la política local pot ser un bon contrapunt. En aquest marc, el no de l'Ajuntament de Moià a la proposta de consulta popular per a la requalificació dels terrenys del Pla de Castellnou no enforteix precisament la qualitat democràtica. És ben cert que la legalització completa del polígon industrial, una de les tres potes d'aquest ambiciós projecte, havia estat obviat pels promotors de la consulta. En el que ha estat qualificat per aquesta revista com el projecte més important en més d'una dècada, hi ha excés de soroll i d'informació de part i dèficit de contrast de parers.

2024

La Tosca. Núm. 829. Desembre de 2024

Encetem l'editorial amb un missatge de solidaritat i suport a la gent del País Valencià pels estralls soferts en els aiguats del 29 d'octubre. Les pèrdues humanes i materials fan esgarrifar, com ho fa pensar que, amb una millor planificació urbanística i d'infraestructures i, en aquest cas, amb decisions diligents en emergències i protecció civil, es podia haver mitigat la commoció. Al Moianès, els mapes de protecció civil mostren una comarca força exempta de riscos, pel que fa a inundacions. Aquesta calamitat ens alerta que, quan es parla de models de creixement, no es tracta de discussions acadèmiques i que les decisions preses - o que es deixen de prendre - repercuteixen en les nostres vides presents i futures.

Com LA TOSCA ja havia informat en l'etapa final de la pandèmia del covid, al Moianès, i específicament a Moià, hi ha una mancança acusada en el mercat de lloguer. Que a la nostra vila hi hagi unes cinc-centes persones buscant un habitatge de lloguer - que no troben - és una mostra clara d'aquesta limitació. El passat octubre, Castellterçol i Moià van entrar en la llista de zones de mercat residencial tensionat. Això comporta introduir topalls en el preu del lloguer, que queden regulats per la llei. Catalunya, amb aquesta decisió, és la primera comunitat que fa efectives les disposicions de la Llei de l'habitatge a l'Estat espanyol. La Generalitat també ha anunciat que l'ampliació del parc d'habitatge públic serà el projecte prioritari d'aquesta legislatura.

Tal com es pot comprovar a l'interior de la revista, el govern autònom català haurà dedicat aquest 2024 gairebé mig milió d'euros per a ajudar a pagar el lloguer a famílies del Moianès (338.000 a persones empadronades a Moià), que corresponen a 243 expedients gestionats pel Consell Comarcal del Moianès. El mateix consell té oberta una convocatòria per a propietaris que vulguin posar habitatges a lloguer, facilitant l'elaboració de la cèdula d'habitabilitat, el certificat d'eficiència energètica, una bonificació de l'IBI i altres línies de suport i garantia.

En el cas de Moià, la població d'origen immigrant és la més perjudicada per la manca d'oferta de lloguer, perquè, a la vulnerabilitat, s'hi afegeix que els propietaris opten per un perfil de gent en detriment d'altres. Malgrat l'increment de població (957 persones entre el 2010 i el 2023), s'inicien ben poques edificacions. Amb l'increment del preu dels materials és més rendible invertir en llocs on el lloguer és encara més elevat i tampoc no hi ajuda la situació urbanística de moltes zones de Moià, que genera inseguretat jurídica.

Acabada la Segona Guerra Mundial va aprovar-se la Declaració Universal dels Drets Humans, que inclou el dret a l'habitatge. Sense accés a un habitatge adequat, es dinamiten els pilars de l'estat del benestar, amb els fonaments prou malmesos, amb l'hegemonia cultural d'unes idees i valors del tot contraris a la democràcia social.

2024

La Tosca. Núm. 828. Octubre-Novembre de 2024

Aquesta TOSCA informa, com cada número, de l'activitat associativa; aporta notes històriques, com també reflexions entorn de temes d'actualitat, com el biogàs i l'aigua, i presenta l'activitat de gent del Moianès, com la recuperació de la llana, o bé dona a conèixer publicacions, com la poesia completa de Josep Ruaix, que es podria complementar amb l'organització d'una presentació pública sobre la seva trajectòria poètica.

És un període de propstes expansives per part de l'Ajuntament de Moià - en un moment en què les restriccions econòmiques i l'etapa del "no" ja formen part de la història -, i es comencen a materialitzar projectes com el de Cal Comadran, que convertirà en autosuficient i sostenible un dels edificis municipals més grans. Pendents d'un pla d'usos, sabem més de com serà (energèticament) que no pas de què s'hi farà, però se n'avancen possibles usos, com el de l'oficina de turisme - ara a Can Carner, al carrer de les Joies, en el mateix edifici del Consorci del Moianès i el Consell Comarcal del Moianès -, aules de formació, cotreball i altres funcions que impulsaran una superfície buida d'activitat des de fa dècades. Amb la quantia de la inversió que s'hi fa, és bàsic valorar el patrimoni industrial que hi roman, el qual reclama un estudi de la memòria oral i documental, i més perquè Cal Comadran va ser una empresa en la vida econòmica local i en l'atracció d'immigració la segona meitat del segle XX. Durant anys, la sirena de la fàbrica va marcar els ritmes de vida de la vila tant com el campanar.

Precisament, ben a prop del campanar, una altra contribució de la revista canta les absoltes del comerç del carrer de les Joies, amb el trasllat de l'estanc centenari. És la culminació d'una tendència iniciada fa anys, de desplaçament cap al sud, cap al Poblenou, amb nous models comercials franquiciats, que comprometen l'activitat social i econòmica del nucli històric de la vila i que inversions com la de Les Faixes i ara la de Cal Comadran accentuen.

Encara més endavant, la revista comença a presentar posicionaments de grups polítics de l'ajuntament sobre la proposta de consulta popular que s'haurà presentat públicament amb aquesta revista ja a la impremta, la qual cosa implica la possibilitat que la població moianesa es pronunciï sobre el projecte més ambiciós impulsat per l'Ajuntament de Moià en més d'una dècada: la construcció d'una planta de biogàs, que s'ha presentat dins un paquet que inclou l'ampliació de l'escorxador i que requereix la requalificació de terrenys, passant d'agrícoles a industrials. I ja, fora terme, s'expliquen les propostes de modificació i ampliació de les obres a la carretera C-59, que permetran millorar un projecte el resultat del qual ha estat agredolç.

2024

La Tosca. Núm. 827. Setembre de 2024

La colla gegantera va sorprendre els moianesos amb la presentació del nou "Pollo, el gegant boig", que ja s'ha incorporat als actes dels més joves d'aquesta festa major. EN podeu llegir la crònica i articles més valoratius, d'aquesta festa major, que ha comptat amb novetats pel que fa a la programació i un ús intensiu del parc, que caldrà avaluar fins a quin punt és compativle amb la seva protecció patrimonial. La secada va fer suprimir les activitats relacionades amb l'aigua (el tobogan del carrer de Sant Josep i la festa de l'escuma, substituïda per una gimcana d'inflables) com, fa molts anys, el perill d'incendis havia fet eliminar el castell de focs del programa festiu. Paradoxalment, la pluja va obligar a cancel·lar el concert principal. La festa major vol ser una cita de referència a la Catalunya Central i cal destacar la voluntat de transparència de l'ajuntament, que n'ha publicat el pressupost desglossat per partides.

Just a inicis d'estiu l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va rebaixar el nivell d'excepcionalitat del Moianès per secada. Aquella decisió va ser un miratge, perquè, just quatre setmanes després, tres municipis de la comarca ja havien de contractar camions cisterna per una baixada sobtada del rendiment dels pous - Granera ja fa tres anys que en depèn totalment -. En aquest número presentem quina és la situació de l'aigua potable a cada municipi del Moianès, en un moment molt preocupant. Des d'una perspectiva comarcal, la decisió de l'ACA va ser imprudent, perquè, en relaxar les mesures, també va fer minvar l'autoritat dels ajuntaments per a mantenir les restriccions. Aquest estiu no s'havia d'haver omplert cap piscina d'ús privat, al Moianès. A part els quatre municipis que depenen parcialment o totalment dels camions cisterna per a proveir d'aigua, n'hi ha dos més que se n'han escapat just, en un cas perquè ha posat un nou pou en servei i, en l'altre, per un pou privat cedit pel propietari. Dos d'aquests municipis, a més, ni van formar part d'un estudi hidrogeològic encarregat pel Consell Comarcal per a estudiar mesures de futur, perquè es va considerar que no havien de tenir problemes a mig termini - un estudi que aquesta revista no ha pogut consultar, malgrat haver-ho demanat.

L'aigua és un bé públic escàs i l'abastiment d'aigua potable és una de les competències bàsiques dels municipis. Però no hi ha prou sensibilització social, ni debat, sobre la seva importància estratègica: ¿ha estat assenyat, per part de l'ACA, d'autoritzar la transformació d'una gran extensió d'agricultura de secà a regadiu, al Moianès? Anar punxant pous, a la desesperada, per anar esgotant uns aqüífers limitats, equival a posar pegats. És urgent interconnectar les xarxes d'aigua potable dels municipis del Moianès i acoblar-se a xarxes externes, perquè estem en una situació excepcional.

2024

La Tosca. Núm. 826. Juliol-Agost de 2024

Llegireu aquesta TOSCA a les portes dels actes de celebració del 80è aniversari dels gegants de Moià. La trobada del diumenge, amb la participació de figures històriques difícils de veure, serà la festa culminant d'uns geganters que, des de fa molts anys, treballen amb molta persistència i il·lusió per dinamitzar la cultura popular. Els felicitem pels actes d'aquest aniversari, que inaugura les setmanes d'activitat més densa als carers, amb la celebració de la festa major.

La revista descriu i valora la celebració del festival Ex Abrupto, que de nou va omplir de propostes artístiques i de públic espais emblemàtics de Moià. És un festival de creació singular, que enllaça amb un pòsit trencador, i que s'ha anat professionalitzant edició rere edició. La solvència de la programació d'enguany ha estat reconeguda pel Departament de Cultura i la Diputació de Barcelona i això hauia de permetre que l'edició del 2025, la desena, pugui comptar amb uns recursos i una logística equiparables a altres festivals de creació de Catalunya o - sempre que els promotors i creadors del festival ho vulguin - plantejar el seu caràcter estratègic, a Catalunya, com en el seu moment es va fer amb el Festival Mediterrània a Manresa o el de Música Viva a Vic.

Qui ja ha arribat al desè aniersari és la Universitat d'Estiu del Moianès. Enguany han destacat el cicle "El Moianès en temps de guerres", amb una seixantena d'alumnes, i la jornada "La ciència és (també) cosa de dones", en la qual es volia estimular la presència de la dona en la recerca en ciència, tecnologia, enginyeria, matemàtiques i arts. La taula rodona amb cinc dones moianesenques de diferents generacions, en llocs capdavanters en els seus respectius àmbits d'expertesa, va aplegar una setantena d'oients. Es pot complementar amb l'entrevista a la soprano Clara Renom, que compta ja amb uns quants mesos d'intensa activitat artística i ha actuat com a solista a l'Auditori de Barcelona; a més, quan llegiu aquestes pàgines, estarà tancada assajant la reposició del musical Mar i cel, de Dagoll Dagom, a Barcelona.

L'Ex Abrupto d'enguany gravitava a l'entorn del concepte de violència - estructurals, subtils, internes -, amb propostes que ens fan sortir de la zona de confort; com ens en fan sortir altres notícies com la desarticulació del principal entramat que introduïa haixix a Catalunya, amb una persona detinguda a la nostra vila, o bé la condemna per abusos sexuals aplicada a Josep Blay - escolapi a Moià de 1970 a 1976 - per uns fets succeïts el 2010 a Alella. El dret a la veritat i a la reparació dels qui van patir alguna forma de violència quan eren menors d'edat, així com afavorir el seu testimoni i la seva protecció, han de ser una prioritat en la construcció d'una societat justa i equitativa.

2024

La Tosca. Núm. 825. Juny de 2024

Entre la darrera setmana d'abril i el mes de maig, diferents episodis de pluja han acumulat, a Moià, més de 110 litres per metre quadrat. L'aigua ha permès que la primavera tenyeixi de verd els conreus i els boscos i ha fet revenir les fonts. S'alleugeix una situació dramàtica de secada, però s'han vist les orelles del llop, i és bàsic interconnectar les xarxes d'aigua de beure dels municipis del Moianès amb xarxes externes com la del sistema Ter-Llobregat a mig termini.

La pluja també ha relaxat la campanya d'incendis d'estiu, que es preveia, fa poques setmanes, intensa i complexa, amb els boscos ressecs com estaven. El 67,4% de la superfície del terme municipal de Moià és arbrada i la prevenció dels incendis forestals és una responsabilitat compartida, no pas exclusiva dels ajuntaments i dels cossos especialitzats, com s'informa a l'anterior revista.

La primavera és esponerosa també per la densitat de propostes artístiques que bullen al Moianès: la creació de la companyia de teatre Tres Panys i la programació d'una primera Mostra de Teatre del Moianès a finals de maig. O la presentació de la programació del Festival Viñas, i la d'Ex Abrupto, que s'ha convertit en un festival referent de l'art contemporani a Catalunya i un dels esdeveniments anuals més agosarats que podem trobar a la comarca. A la nova secció "Finestra oberta" es presenta l'obra de Roser Oduber, que dirigeix des de fa anys el Centre d'Art Contemporani i Sostenibilitat (CACiS) El Forn de la Calç, de Calders i és molt més coneguda a l'Estat espanyol i internacionalment que a la nostra comarca. Hi ha efervescència, doncs, de creativitat artística, però, en contrast, no és necessari un Pla Estratègic d'Equipaments - com el que es descriu a l'interior de la revista - per a afirmar que Moià no disposa ni d'una sala d'exposicions amb uns estàndards (ni de bon tros) propers a la qualitat de les propostes artístiques que s'hi produeixen, per no parlar dels equipaments d'arts escèniques.

A l'interior de LA TOSCA hi trobareu també els resultats al Moianès de les eleccions al Parlament de Catalunya. Junts, amb Carles Puigdemont al capdavant, ha guanyat en els deu municipis i, alhora, l'independentisme ha reculat, amb un impacte en el vot d'ERC i la CUP. A Castellterçol i a Sant Quirze Safaja, el PSC ha quedat en segona posició. Amb quatre eleccions des del 2015, la sensació d'interinitat i la impossibilitat d'aprovar pressupostos llasten molts projectes: s'encalla, per exemple, la variant de la C-59 a Sant Feliu de Codines i ja veurem com avancen les reformes cap a l'Estany i l'Eix Transversal. La millora de les xarxes d'aigua potable o la planificació d'equipaments culturals com l'arxiu comarcal requereixen una intervenció de la Generalitat que fa massa temps que té l'horitzó en un termini massa curt.

2024

La Tosca. Núm. 824. Abril-Maig de 2024

Aquesta TOSCA tanca l'edició al cap d'una Setmana Santa primerenca que enguany ha coincidit, en part, amb el Ramadà del calendari musulmà. La lluma regula les celebracions entorn de la Pasqua cristiana, que es fixa d'acord amb el primer pleniluni després de l'equinocci de primavera, i també organitza el calendari musulmà.

En un altre ordre de coses, el propassat mes de març ha fet caure del cel 100 litres exactes per metre quadrat a Moià, tota una benedicció per als camps i que obre l'esperança de no haver d'agreujar a l'estiu les mesures per la secada. Ja no ho recordàvem, que la pluja pogués condicionar la nostra vida; en un pla anecdòtic, convertida en neu i acompanyada del torb, ha impedit de culminar la darrera etapa de la quaranta-vuitena edició de la travessa Moià-França.

La lluna, el sol i el temps meteorològic regeixen bona part dels destins de la pagesia, que ha protestat enèrgicament pels exagerats requisits burocràtics imposats per la Unió Europea. Els pagesos del Moianès també han participat en les manifestacions de protesta, incloent-hi talls de carretera. Aquest número inclou entrevistes a gent del món rural amb distints posicionaments. D'una banda, qui ha viscut aquest món des de generacions -"sempre és allò d'esperar a veure què fa des del cel"- remarca l'individualisme i la falta d'esperit cooperatiu dels pagesos; també s'expressa l'admiració per unes generacions marcades "per la vida austera que portaven, de manera extrema". Es descriuen els principals problemes a què s'enfronta el sector, comptant amb les diferències que hi ha entre els qui es dediquen a la fruita, a la ramaderia o bé la integració porcina, com un món a part vinculat als escorxadors i elaboradors. D'altra banca, s'opina negativament sobre la presència del llop, un parer "polítcament incorrecte", perquè tal presència ha estat acceptada, acríticament, a la nostra comarca, causant estralls entre el bestiar.

En aquest número també entrevistem dues pageses joves que han substituït a Santa Maria d'Oló, un agricultor procedent de Moià que s'ha jubilat. Es tracta d'una decisió més aviat ideològica, amb la consciència que el sector ramader s'està morint i que és imprescindible un relleu generacional: "Va arribar un punt, quan devia tenir quaranta anys, que vaig preguntar-me què volia fer amb la meva vida i la meva carrera". Amb un ramat d'ovelles i cabres es veuen "picant pedra" en el seu futur immediat, de tal manera que amb prou feines poden descansar i conciliar el treball amb altres esferes de la vida.

"Feina, feina i feina", coincideixen a exclamar-se els qui sempre han fet de pagès i els qui s'hi han posat de nou. Una vida massa condicionada per l'activitat laboral, que les generacions més joves, amb raó, no accepten.

2024

La Tosca. Núm. 823. Febrer-Març de 2024

Per la festa major d'hivern de 1974 es van recuperar de nou els Garrofins a Moià. D'aquesta represa, a finals del franquisme, una fotografia al Casal permet de veure-hi, entre altres, el Quico Palomar amb el flabiol i en Carles Padrissa, que cofundaria La Fura dels Baus quatre anys després. Cal felicitar els organitzadors de la celebració d'aquest 50è aniversari, amb l'elaboració d'un mural a la plaça de Sant Sebastià i, sobretot, amb la il·lusió i l'esforç de buscar les persones d'aquests 50 anys, i reunir 115 dansaires de diferents generacions. Va ser tota una fita.

Aquesta TOSCA n'és curulla, d'iniciatives culturals i socials, mostra de la vitalitat comarcal, com la Kedada de Castellterçol, una cursa solidària que arriba al desè aniversari amb 600 corredors i que recull sis tones anuals d'aliments. Altres notícies tenen un caire diferent i han causat alarma social, com el decomís a Moià de més d'una tona de haixix per part dels Mossos a l'interior d'un habitatge unifamiliar al centre urbà. L'actitud cívica d'un passejant que va alertar immediatament d'un possible robatori i la proximitat de la comissaria són indicadors de progrés social i dels serveis amb què compta la comarca.

A Moià, el 2024 s'ha encetat amb la presentació d'un projecte estrella que pot marcar un abans i un després: la creació d'una planta de biogàs a iniciativa de l'ajuntament. Suposa un canvi de paradigma en la gestió d'una part dels residus i permet generar energia elèctrica pública. És una forma innovadora i decidida d'optar per les energies renovables. Pel seu caràcter pioner és una actuació que pot servir de model per a altres municipis. Amb els números presentats per l'alcalde, la inversió necessària pot amortitzar-se en pocs anys. El projecte està condicionat a una modificació puntual del POUM, amb l'extensió de la zona industrial i el creixement de l'escorxador. La creació de nous llocs de treball i, sobretot, la legalització completa del polígon industrial del Prat són peces que aporten pes a la balança dels punts forts i les oportunitats. La creació de la planta també desperta inquietuds i recels, per la nul·la informació compartida fins ara, i ha generat mobilitzacions en contra per les possibles males olors que generi aquesta planta i per l'impacte en la flora, la fauna i en el patrimoni cultural. El creixement de l'escorxador, una empresa que ja consumeix el 25% del total d'aigua a Moià, el model industrial pel qual s'aposta són arguments a la llista dels punts febles. És, remarquem-ho, la proposta més important en més d'una dècada. Per tal de sospesar-la, anhelem que els debats que es generin es basin en informació contrastable, que aquesta revista procurarà recollir.

2024

La Tosca. Núm. 822. Gener de 2024

Els editorials de LA TOSCA acostumen a valorar aquelles notícies que ocupen més espai a les primeres pàgines, per destacar allò que es considera més important o que ens afecta més directament. En aquesta ocasió, encetem l'any 2024 posant l'atenció en informacions més accessòries o que poden semblar perifèriques i que, potser, són les que més ens condicionen. Comencem, doncs, almenys per una vegada, pel final.

Les dades meteorològiques mereixerien subratllats i destacats en color vermell, en la comparació que es fa de 1923 a 2023. En un segle, i tenint en compte la permanència de l'observatori de l'Escola Pia, podem comprovar com les temperatures mitjanes (màximes, mínimes i temperatura mitjana) s'han incrementat en uns 3 graus. Aquest fet, afegit al perllongament de la secada, ens porta a escenaris desconeguts i, de ben segur, inhòspits.

S'anuncia la publicació d'un nou número de Modilianum, en què un article es fa ressò de "l'explosió de les migracions globals" al Moianès del 2000 al 2021. A més de recomanar-ne la lectura, revisant a la part final de la revista la llista de noms de les persones que han traspassat i la dels nous moianesos, obtenim una il·lustació de com, en una generació, s'ha transformat el paisatge social del nostre poble. I continuant la lectura en ordre invers, sobta positivament que Josep Ruaix hagi trobat la inspiració per a acabar un poema fa setanta anys sobre el campanar de Moià, i adaptar-ne el sentit a uns moments en què el campanar té una dimensió patrimonial i simbòlica, però que "no fa respirar un poble anhelant el més-enllà".

Sengles notícies de Santa Maria d'Oló i Granera palesen la importància de cartografiar, d'actualitzar i posar nom als elements històrics. La jornada de pedra seca a Granera i la pàgina web Wikipedra mostren que hi hauria feina a fer, al Moianès, per a inventariar els centenars de barraques i feixes que va haver-hi fa només 150 anys per al coreu de la vinya; la modificació del paisatge és una constant.

LA TOSCA fa també una crònica de les festes nadalenques i avança algunes novetats del que s'ha perparat per a la Festa Major d'Hivern. La revista inclou, finalment, diversos balanços i informacions que fan referència a la vida municipal: la mobilitat al centre de Moià en el primer any de funcionament del pàrquing del CAP, les dificultats per a materialitzar la quantiosa subvenció destinada a millorar l'edifici de Cal Comadran i l'acabament de les instal·lacions de l'escorxador de baixa capacitat, un equipament modular que obligarà els ramaders a organitzar-se i els oferirà un servei que, durant una dècada, han hagut d'anar a buscar força lluny.

La Tosca. Can Carner. Joies, 11-13. 08180 Moià
latosca@latosca.cat